
El divendres 5 d’abril l’institut “Màrius Torres”, que és, fins a cert punt, l’hereu de l’històric i únic institut que va tenir Lleida durant anys i panys, homenatjarà l’escriptor Josep Vallverdú. Vallverdú va ingressar als 10 anys en l’antic institut de batxillerat de Lleida, abans de la guerra, però com a la d’alguns altres lleidatans, a la seua família, li va tocar de marxar a Barcelona, l’any 1940. Encara que d’arrels garrigenques i urgellenques, va néixer el 9 de juliol de 1923, al carrer del Carme, ha viscut en diverses poblacions (ara, a l’Espluga de Francolí), però ha conservat sempre una molt intensa vinculació personal, cívica i cultural amb la nostra ciutat. No sé si amb la intensitat que correspondria, perquè la nostra ha estat sempre una ciutat poc donada al reconeixement personal, però jo diria que Josep Vallverdú és finalment un home força estimat, a Lleida.
Un magistrat del Suprem americà, Oliver Wendell Holmes, explicava l’any 1931, quan va fer 90 anys (els mateixos que té ara Vallverdú), que se sentia com el cavall que ha travessat la línia de meta i que continua trotant (més relaxadament, això sí), sense cap intenció d’aturar-se. Confio que el Pep (Vallverdú) no trobi desencertat aquest símil, ell que ha escrit sempre amb tant d’encert i d’interès sobre els animals que conviuen amb l’home, en els seus llibres.
Com Picasso, als 90 anys, Vallverdú continua escrivint i mantenint una vida activa, en tots els fronts. Ara torna a ser a la carretera, com els Rolling Stones, embarcat en un seguit d’actes de divulgació i de reconeixement. M’agrada mirar-me’l amb aquella mica d’enveja saludable de qui té un amic que no ha trobat pas sempre un camí planer ni fàcil, però que ha menat una vida plena de coherència, de treball i de compromís, i que, després d’haver arribat a la meta dels 90 anys, continua fent el seu camí, i el fa acompanyat, reconegut i estimat.
Per molts anys, Josep, per molts anys!
Publicat a SEGRE el 31 de març de 2013
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment