Skip to content

Vacances d’estiu

 

 Diu un amic meu que si tinguéssim una mica més de personalitat, els mediterranis hauríem de fer vacances al maig o a l’octubre i dedicar el bo de l’estiu, aquesta  tremebunda etapa calor, incendis i molèsties,  a treballar tan a la fresca com fos possible i a quedar-nos a casa (Blaise Pascal deia que la dissort del gènere humà venia de la incapacitat de quedar-nos quiets en una habitació), enlloc de deixar-nos arrossegar pel costum escandinau (només justificable en pobles que no veuen mai el sol) de convertir l’agost i el juliol una orgia de molèsties, mam  i cremades solars.

          És clar que al món hi ha gustos per a tot, però resulta difícil de conciliar els interessos de les persones que treballen en localitats turístiques (a Barcelona, per exemple) o fins i tot del estiuejants amb neurosi d’apartament, que escriuen inútils cartes al director, queixant-se de l’imperi de carpes i after-hours, amb els gustos  d’aquests milers de turistes que encara es gasten alguna cosa i als quals s’ha venut la imatge d’un país on es pot fer literalment allò que es vulgui i on bars, restaurants i cerveseries funcionen les 24 hores del dia. 

          Si més no pel que fa a la costa, a mi em sembla que els ciutadans i els escrivents de cartes al director tenen mala peça al teler, donada la situació de crisi i el model d’urbanització i de turisme que s’ha imposat al país. Quant a l’interior i a la muntanya, ja veurem qui guanyarà. Tal vegada, una solució per garantir la tolerància i el benestar de tothom, seria que cada localitat decidís democràticament i anunciés sense ambigüitats quina és la mena d’oferta que promou, de cara als clients, exactament igual com ho fan els restaurants o les botigues de roba. D’aquesta manera, ningú no es trobaria amb una avorrida colònia de vegetarians nudistes, si el que anava a buscar era un brogit continu de nits interminables i salts des del balcó de l’hotel, i viceversa.

Un any més, a pesar d’alguns titulars alarmistes del tipus “Enguany no hi haurà estiu”, finalment han arribat la calor, el sol i la mosca negra, però tant si us agrada com si no, sempre hi haurà qui us recordi (per animar-vos o per descoratjar-vos) que la tardor és a la cantonada.

Publicat a SEGRE el 7 de juliol de 2013

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: