Skip to content

Un magribí de Logronyo

Dilluns, 22 de setembre, a la tarda, la rutina tradicional d’una ciutat tranquil.la com Lleida es va veure capgirada per l’actuació d’un militant d’un grup d’extrema dreta, que ja havia participat en un acte similar a Logroño, la seua ciutat natal, i que va provocar ferides d’arma blanca a cinc persones, quatre de les quals eren d’origen estranger. Tot això ho hem sabut posteriorment i un cop la policia ha pogut començar a fer la seua feina amb tranquil.litat. Dilluns, en molt poc temps, l’activitat habitual dels ciutadans va deixar pas a un seguit de reaccions basades en una por que aleshores semblava justificada, sobretot per als que tenien familiars o amics voltant pel carrer.

 

En una societat dotada de recursos per comunicar-se o fer circular informació amb rapidesa (s’ha parlat molt de Twitter, però no tant dels centenars de grups i comunicacions de whatsapp entre amics, pares d’escolars…), va posar-se en marxa una cascada de comentaris, notícies i especulacions que en alguns casos van degenerar en una cadena de bulos i faules i fantasies amb un nivell d’inconsistència inquietant, com aquells en què s’alertava de l’actuació de grups de gihadistes apunyalant gent pels carrers de Lleida.

No ens han de fer por els mitjans tecnològics. Almenys, no més de la que van provocar en el seu dia la invenció de la impremta o del telèfon. El que ens ha de fer por, el que hauria d’obligar-nos a reflexionar és la immediatesa i la escassa responsabilitat amb què alguns ciutadans són capaços de sublimar les seues pors i els seus prejudicis escollint d’un boc expiatori que, en aquest cas, va ser un cop més l’”estrany”, l’immigrant, el moro… obviant el fet que eren precisament les persones d’origen estranger  les víctimes majoritàries (4 de 5) de la carnisseria presumptament perpetrada perpetrada per un jove neonazi que ni era magribí ni tenia (de bon tros) l’edat que se li va atribuir.

No m’estranya gens que un grau relativament elevat de xenofòbia es manifestés dilluns passat, fins i tot en alguns diaris digitals. Confirma que el racisme és un fenòmen educatiu, no de naixement, i que ens queda un camí llarg per recórrer si volem reduir-lo i limitar-lo, en el cas que resulti impossible extirpar-lo completament.

Publicat a SEGRE el 18 de setembre de 2014

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: