Skip to content

Treballadors de la cultura?

Fa pocs dies, David García Arístegui publicava a la Directa un article amb un punt de vista infreqüent i feia una reflexió poc o gens passada pel filtre de la correcció política. La seua hipòtesi era que la majoria dels integrants dels moviments socials són persones de classe mitjana, que disposen de temps lliure i d’un cert coixí familiar o econòmic (més que no pas aturats o mileuristes, que no tenen temps, s’ocupen de fills o familiars…),  que desconfien profundament de partits polítics i sindicats, i que consumeixen causes mediàtiques que van canviant al ritme de la seua popularitat. García Arístegui destacava que des de qualsevol d’aquestes causes, es dóna per fet que no s’ha de cobrar per escriure, traduir, corregir, dissenyar cartells, fer

pàgines web o actuar en concerts, però, en canvi, no hi ha cap dubte sobre la necessitat de pagar religiosament transportistes, equips de so, impremtes o distribuïdores de begudes.

Es tractaria d’una manifestació més del discurs que considera la cultura com un autoservei gratuït (a tot estirar, estem disposats a pagar l’ADSL), abastit per individus que programen, fan música o escriuen sense cobrar o –en tot cas— recorrent al crowdfunding o a les subvencions. Exigim als treballadors de la cultura que passin de l’aire i les institucions “culturals” prefereixen invertir en burocràcia a retribuir la feina dels creadors. Un altre exemple: l’exercici del periodisme gratuït, on ni la feina ni el temps dels creadors o dels tertulians rep cap compensació econòmica.

Aquesta manera d’actuar, obligant els creadors a regalar el fruit del seu treball, és una política de terra cremada que a la llarga convertirà en impossible l’existència d’un sector d’indústries periodístiques i de la cultura viables, serioses i que generin productes de qualitat. García Arístegui ho resumeix recordant l’observació que feia sempre Salvador Seguí, fill de Tornabous: “La meva professió és pintor. Ara, a més, sóc periodista i visc dels meus articles i col·laboracions”.

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: