Skip to content

Etiqueta: llibres

Un acte d’amor

Del llit artificial d’una séquia o conducció d’aigua, a Aitona en diuen queixer; caixer a Balaguer, Tremp, Bellpuig, Castelló i a l’Horta de València, segons…

Share Button

Alto les seques!

Sant Jordi sempre porta cua. Des de l’endemà mateix es reprèn  cada any  el debat sobre si els autors mediàtics es mengen el pa –i els lectors i la parcel.leta de glòria— dels autors de tota la vida. Alfred Rexach explicava divendres a La Vanguardia que una coneguda escriptora catalana –de les de “tota la vida”, assídua, a més,  a les tertúlies de ràdio i televisió— va marxar indignada de la Casa del Libro, on compartia signatures amb Buenafuente i sor Lucía Caram, després de llançar un sonor “que els bombin!”. L’any 2013 va ser Pilar Rahola qui va enviar “a la porra” el gremi de llibreters, en aquest cas perquè l’havien inclosa dins la categoria de “mediàtics”. O sia que, com podeu veure, ni tan sols no és clara la frontera entre els escriptors “seriosos” i els denominats (per l’autora indignada) “saltimbanquis”. Si hi sumem la competència de les autoritats, a l’hora de robar protagonisme als escriptors, en la foto de família– aquesta és una modalitat típicament lleidatana–, la moda dels selfies i de les youtubers com Yellow Mellow, i l’eclosió de la signatura digital remota, promoguda per Amazon, haurem d’acceptar que la troca s’està embolicant fins adquirir proporcions descomunals.

Davant d’aquest “alto les seques” que cada any pronuncien alguns autors, jo m’estaré com d’escaldar-me de prendre partit, com quan Maria Lapiedra  va declarar allò que “vist el que m'ha passat amb Joan Laporta, crec que Carretero és més seriós”.

Share Button
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: