S’acaben les vacances. 1627 pàgines. “La casa eterna. Saga de la Revolució rusa”, de Yuri Slezkine. Aquest és el llibre que m’ha acompanyat durant aquesta…
Comunicador, escriptor i pare. Ara, alcalde de Lleida
S’acaben les vacances. 1627 pàgines. “La casa eterna. Saga de la Revolució rusa”, de Yuri Slezkine. Aquest és el llibre que m’ha acompanyat durant aquesta…
‘Ulisses’ és una novel·la escrita per l’autor irlandès James Joyce i publicada l’any 1922. Inspirada en L’Odissea d’Homer, se la considera una obra mestra…
La literatura ha estat bandejada, en els darrers anys, menyspreada i infravalorada. Sens dubte, tant el pes de les lleis del mercat sobre una societat…
El professor LL.A. Chillón ha suggerit una nova definició de la literatura:
La novel.la realista del segle XIX va projectar una nova representació de la realitat i va propiciar una connexió entre la literatura i la premsa, a través de la novel.la, que és un gènere pluriestilístic especialment adaptat per expressar lingüísticament la qualitat de l’experiència humana. Novel.les d’autors com Balzac, Dumas… es van publicar en format de fulletó, amb la intenció d’incrementar les vendes dels diaris que les publicaven.
El periodisme clàssic partia d’unes preguntes bàsiques (què, qui, quan, on,
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.