Per a una persona nascuda a Lleida, difícilment pot haver-hi un repte i una responsabilitat més grans que contribuir a millorar la ciutat i la…
Comunicador, escriptor i pare. Ara, alcalde de Lleida
Per a una persona nascuda a Lleida, difícilment pot haver-hi un repte i una responsabilitat més grans que contribuir a millorar la ciutat i la…
Comença la campanya electoral, per a l’esquerra. Per a la dreta espanyola –“la orquesta de las tres derechas”, en feliç expressió de Pablo Iglesias– la…
Vaig néixer l’any 57 i el 1979 vaig començar a fer classes a l’Estudi General de Lleida, l’embrió de l’actual Universitat de Lleida. La carrera…
ELECCIONS MUNICIPALS FREE és una aplicació gratuïta desenvolupada per Enric Mieza, que permet fer un càlcul del número d’escons o regidors que toquen a cada…
L’any 1984 vaig publicar Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols, amb la voluntat d’explorar la memòria de Ponent i encetar una anàlisi ideològica de les famílies i grups que van constituir la classe dominant durant el franquisme i es van inventar el leridanismo com a discurs polític i cultural oposat a la catalanitat i als valors democràtics. Des d’aleshores, Lleida s’ha transformat força. En alguns aspectes, a la manera de Lampedusa, tot ha
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.