Dimarts passat vaig visitar a l’IEI l’exposició Temptativa d’Inventaris, de l’artista plàstica Olga Olivera-Taberni. Es tracta d’un treball de grans dimensions sobre els itineraris i els…
Comunicador, escriptor i pare. Ara, alcalde de Lleida
Dimarts passat vaig visitar a l’IEI l’exposició Temptativa d’Inventaris, de l’artista plàstica Olga Olivera-Taberni. Es tracta d’un treball de grans dimensions sobre els itineraris i els…
En els darrers 7 o 8 anys, hem assistit a una disminució constant de les inversions en l’àmbit de la cultura i l’ensenyament, per part…
Fa pocs dies, David García Arístegui publicava a la Directa un article amb un punt de vista infreqüent i feia una reflexió poc o gens passada pel filtre de la correcció política. La seua hipòtesi era que la majoria dels integrants dels moviments socials són persones de classe mitjana, que disposen de temps lliure i d’un cert coixí familiar o econòmic (més que no pas aturats o mileuristes, que no tenen temps, s’ocupen de fills o familiars…), que desconfien profundament de partits polítics i sindicats, i que consumeixen causes mediàtiques que van canviant al ritme de la seua popularitat. García Arístegui destacava que des de qualsevol d’aquestes causes, es dóna per fet que no s’ha de cobrar per escriure, traduir, corregir, dissenyar cartells, fer
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
En la mesura que cultura ja ho és gairebé tot, des de les cassolades fins al punt de creu (no ho critico, simplement ho constato),…