Skip to content

Tabú, eufemisme, marc i discurs neoliberal

  • Tabú és una paraula polinèsia que va importar el capità Cook. Primer va passar a l’anglès i després a moltes altres llengües. En sentit original, es refereix a una cosa o ésser que està prohibit  anomenar directament i que els polinesis substituïen  per un noa; o sia, per un eufemisme.
  • Segons l’especialista en semàntica Stephen Ullman ( Semantics: An Introduction to the Science of Meaning, 1962), els tabús del llenguatge es poden classificar en tres grups, determinats per sentiments (la por, la delicadesa i la decència). Si ens preguntem quin és l’autèntic significat d’una paraula, podem al.ludir a Ludwig Wittgenstein (Investigacions filosòfiques), per a qui l’autèntic significat de les paraules es troba en el seu ús, no en allò que les persones en diuen. En conseqüència les paraules poden ser manipulables i manipuladores.
  • Anys més tard, Robin Lakoff, un altre especialista en semàntica que va ampliar els seus estudis  cap a la política, que ell considera basada en la metàfora, va publicar l’any 2004 el célebre assaig No pensis en un elefant.  Segons Lakoff, els principals partits polítics es basen en nocions de la vida quotidiana, com la família, per estructurar el seu discurs polític. D’ell és la següent reflexió: “En política els nostres marcs (frames) conformen les nostres polítiques socials i les institucions que creem per dur-les a terme. Canviar els marcs és canviar-ho tot. Pensar de manera diferent exigeix parlar de manera diferent.”
  • Curiosament, els primers a adonar-se’n i a utilitzar els marcs del llenguatge per divulgar les seues les seues idees i per construir  un discurs polític i de govern que amaga més que no pas explica van ser els think tanks conservadors i no els progressistes.
  • En la situació actual, el neoliberalisme utilitza contínuament els tabús, eufemismes i marcs imaginatius per endolcir les mesures que afecten en negatiu una majoria social i per inocular un sentiment barrejat de por, culpabilitat i resignació als individus que perden la feina, veuen reduïts els seus ingressos i limitat l’accés als serveis socials.
  • Acabaré aquest post reproduint tres frases representatives d’aquest estil de dir les coses. O sia, d’endolcir-les i convertir-les en inevitables, mentre se’ns assegura que al capdavall i si tenim paciència, que n’hem de tenir!, acabarem adonant-nos que estan preses en benefici del comú dels ciutadans.
  • “Hem de fer reenginyeria de tot el sistema sanitari.” (Boi Ruiz, conseller de Salut. 25 gener 2011)
  • “A ti, Crisis, por todo lo que das, por todo lo que eres… por la Belleza y la vida que nacen de ti. Por todo, Gracias. A todo, Sí.”(Àlex Rovira, consultor i autor de La buena crisis, 2010)
  • “Es muy importante que estemos todos en la misma onda.” (Mariano Rajoy, dirigint-se a Duran i Lleida, en el Congrés. 11 juliol 2012)

 

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: