Skip to content

Spielberg, Lincoln i el discurs de Gettysburg

Abraham Lincoln

Tenia ganes de veure Lincoln, la pel.lícula d’Steven Spielberg i la interpretació que fa Daniel Day-Lewis de la figura del setzè president dels Estats Units. El film se centra en els agitats últims mesos en exercici del president, en plena guerra civil, quan Lincoln  emprèn un conjunt d’accions amb l’objectiu de posar fi a la guerra, unir el país i abolir l’esclavitud.

En la primera escena de la pel.lícula, el president xerra amb un grupet de soldats. Dos d’ells són negres combatents en l’exèrcit de la Unió i n’hi ha un tercer, blanc, que expliquen a Lincoln que van escoltar la seua intervenció a Gettysburg. Potser no entre nosaltres, però al públic americà no li deu haver passat per alt  que tots tres pronuncien de memòria les primeres frases del discurs que Lincoln hi va pronunciar, perquè és una de les peces oratòries més famoses i apreses en l’àmbit acadèmic estadounidenc.

L’anomenat Discurs de Gettysburg és en realitat una oració fúnebre breu, pronunciada el 19 de novembre de 1863 per Abraham Lincoln, en la dedicatòria del cementiri on estan enterrats els morts en la batalla, lliurada entre l’1 i el 3  de juliol de 1863. Aquest enfrontament va ser el que va causar més baixes de tota la Guerra Civil americana i  sovint s’ha descrit com el punt d’inflexió de la guerra.

Breu i senzill com és, s’ha convertit en un dels millors discursos, un dels més comentats i citats  (i un dels més breus) de la història. Per contra, del discurs de dues hores pronunciat per l’honorable Edward Everett, l’orador oficial,  no se’n recorda ningú. Les paraules de Lincoln són les següents:

 “Ara fa vuitanta-set anys, els nostres pares feren néixer en aquest continent una nova nació concebuda en Llibertat i consagrada al principi que tots els homes són creats iguals. Ara ens trobem en una gran guerra civil, comprovant si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i consagrada, pot romandre en el temps. Estem reunits en un gran camp de batalla d’aquesta guerra. Hem vingut per consagrar una part d’aquest camp com a últim lloc de repòs d’aquells que donaren la seva vida perquè aquesta nació pogués sobreviure. És completament just i apropiat que ho fem.

Però, en un sentit més ampli, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem santificar aquesta terra. Els homes valents, vius i morts, que lluitaren aquí l’han consagrada molt més enllà del que les nostres pobres facultats podran afegir o detreure. El món no tindrà gran noticia ni recordarà per llarg temps el que aquí diem, però mai no podrà oblidar el que ells aquí hi van fer. Som més aviat nosaltres, els vius, els qui ara ens hem de consagrar a la tasca inconclosa que els que aquí lluitaren feren avançar tan noblement. Som més aviat nosaltres els qui ara ens hem de consagrar a la gran tasca que encara ens queda per concloure: que d’aquests difunts que honorem prenguem una devoció incrementada per la causa a la que oferiren fins a l’última mesura de devoció possible; que aquí resolguem que aquests morts no han donat la seva vida en va. Que aquesta nació, amb l’ajuda de Déu, viurà un nou renaixement de la llibertat- i que el govern del poble, pel poble i per al poble, mai no desapareixerà de la Terra.”

 

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICAOPINIÓPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: