Skip to content

Són representatius els supertertulians catalans?

TERTULIANS

Media.cat acaba de publicar un informe de 55 pàgines que analitza les 501 persones que tenen una presència regular en els mitjans de comunicació catalans com a opinadors o tertulians. El treball s’ha realitzat durant el mes de juny de l’any 2012 i constitueix una anàlisi molt interessant sobre el paper de l’opinió en diaris, ràdio i televisió i sobre els  50 opinadors i tertulians que tallen el bacallà a Catalunya, liderats per José Antich i Pilar Rahola. Quant a mitjans i empreses, el Grup Godó i la CCMA són els més influents, a l’hora de conformar l’opinió pública catalana, seguits per diaris com “El Punt Avui” i “El Periódico“.

És molt interessant la descripció que l’estudi proporciona, sobre la base d’un acumulació de dades significatives,  del tertulià tipus, que és home, barceloní (el 60% ha nascut en les comarques de la demarcació), periodista i amb una edat entre els 40 i 60 anys. La meitat té compte a Twitter però cap d’ells no prové del periodisme digital ni del periodisme ciutadà, i entre els més influents predominen directors i gerents de mitjans de comunicació.

Des del punt de vista de la ideologia, la majoria manté una postura a mig camí entre l’independentisme i l’unionisme, defensa la necessitat d’arribar a un pacte fiscal, i pràcticament tots (un 90%) estan d’acord amb la que consideren inevitable política de retallades i austeritat, i consideren adequada la política econòmica de Brussel.les i Madrid. Cap d’ells no està a l’atur ni treballa en sectors com la indústria, la restauració, el comerç, el turisme o l’agricultura. Finalment, la majoria viuen a Barcelona o en les ciutats de l’entorn i  només un 20% són dones.

En síntesi, és innegable la distància existent entre el perfil dels oients o espectadors de les nombroses tertúlies que colonitzen els mitjans audiovisuals catalans. Si la comparació l’establim entre els perfils preponderants en la societat catalana (en matèria de gènere, professió, tipus de formació, lloc de residència o actituds envers el sobiranisme o les polítiques econòmiques) la distància esdevé encara molt més gran. Més enllà de la diversitat estrictament política o partidista, el dèficit de representativitat dels opinadors més influents, si es tenen en compte tots aquests factors, difícilment podria ser més alt.

En conseqüència, i donat que els mitjans de comunicació també fan, en una certa mesura, política, aposten a favor o en contra de determinades qüestions d’interès global, i influeixen diàriament sobre l’opinió dels ciutadans, sembla força obvi que els nostres supertertulians constitueixen una mostra  de determinats sectors sobrerepresentats de la societat catalana, enfront d’altres que habitualment no accedeixen a la tribuna pública. No sembla, d’entrada, que aquesta desviació contribueixi gaire a millorar el prestigi de l’opinió publicada o escoltada ni a incrementar la qualitat democràtica de la conversa pública d’un país com Catalunya, amb ell mateix.

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICAPOLÍTICA

2 Comments

  1. I què hem de fer? Posar una Paquita, un Mohamed i una Juani
    a cada tertúlia?

    • N’hi hauria prou de diversificar una mica l’edat, el gènere, l’origen geogràfic i la professió dels tertulians. Seria una mostra més realista de la societat catalana i en sortiria beneficiat el pluralisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: