Skip to content

Res no canvia

El sistema electoral espanyol aprovat  l’any 1978 i incorporat a la Constitució està en el fons dissenyat per afavorir un bipartidisme similar al que va establir la Constitució de 1876 –de Cánovas a Sagasta i viceversa— i fer possible que un partit amb un 35% de vot popular assoleixi sense angúnies la majoria a les Corts.

Des de 1982, l’instrument electoral ha funcionat com un rellotge de pèndol ben greixat; ha anat del  PP al PSOE i viceversa –PPPSOE n’han dit alguns, per ressaltar la coincidència dels dos partits en els anomenats “grans temes”–, i, fins al 2013, el sistema havia manifestat símptomes de decadència, però els havia anat trampejant. Que de les eleccions que avui se celebren en pugui sorgir, com a Alemanya, una Große Koalition, no s’hauria de descartar, per bé que els principals interessats i la majoria dels mitjans de comunicació han passat de puntetes sobre aquesta possibilitat. L’altra opció és que dels binomis dreta/esquerra, nova política/vella política, partits digitals/partits analògics, electors joves/electors ancians, corrupció/transparència… en puguin sorgir unes Corts més diverses, més complexes, i potser un govern aparentment diferent.

A Catalunya, la combinatòria dels binomis és encara superior, donat que cal afegir-hi l’eix unionisme/sobiranisme. D’una banda, PP, C’s i PSC –amb moltes possibilitats que el segon d’aquests fagociti l’espai clàssic dels altres dos— i de l’altra, DiL, ERC i En Comú Podem, que confia –amb el suport d’Ada Colau– remuntar els magres resultat que van assolir en les eleccions catalanes.

En allò essencial, però, el resultat de les eleccions espanyoles –sigui quin sigui– no modificarà substancialment l’actual impasse que es viu a Catalunya. Contra la voluntat majoritària de l’electorat espanyol, no hi haurà ni reforma constitucional ni plebiscit català pactat. En conseqüència, a partir de Nadal, l’atenció i la tensió polítiques a Catalunya tornaran a dirigir-se a la Ciutadella i a la plaça de Sant Jaume, i els partits hauran d’afrontar, sense més retards ni tombarelles, la constitució del govern o la convocatòria de noves eleccions.

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: