Skip to content

Rajoy espera Godot

Mariano Rajoy és –en política— de l’escala del cigró. Des de 1981, quan va ser elegit diputat del Parlament gallec, ha viscut de la política. No és que sigui l’únic, però com diu Gregorio Morán, seria “difícil encontrar un modelo más perfecto que Mariano Rajoy de la transición terminada y consolidada.” Fa dos anys, l’expert en  lideratge José Luis Álvarez va publicar un estudi sobre els caps de govern que hi ha hagut des de la transició (Los presidentes españoles. Personalidad y oportunidad, las claves del liderazgo político), on el qualificava com el millor coneixedor de l’essència del poder. Segons el professor de Fontaineblau, la clau de la

resistència de Rajoy al desgast que genera l’exercici del poder rau precisament en la seua capacitat de no ambicionar res més que arribar al poder i conservar-lo, a qualsevol preu. En la pràctica, el  nostre president no té cap objectiu polític. És un liberal desenganyat i un pessimista, tant en termes històrics com pel que fa a la condició humana, temerós de qualsevol canvi, i que considera l’status quo prou satisfactori.

Lògicament, el llarg interregne de govern en funcions que ens espera s’adapta perfectament a la seua tendència a deixar que el temps resolgui els problemes. No debades, aquesta ataràxia política li ha permès sobreviure a Zaplana i Acebes, a les intrigues de Pedro J. I Jiménez Losantos, a Esperanza Aguirre i a la constatació que el PP funciona com una estructura finançada il.legalment i dirigida per càrrecs que perceben sobresous. Aquesta actitud la il.lustra perfectament la resposta que ha donat als seus, cada cop que es feia públic un nou cas de corrupció dins les seues files:  “Pues alguien tendrá que hacer algo”. Com els personatges de Tot esperant Godot sap que “mentre s’espera no passa res”. Està convençut que va guanyar la primera ronda de les eleccions i confia que la por faci reaccionar el 26 de juny l’electorat que es va abstenir el 20 de desembre passat i atorgui (aquest cop sí) la majoria absoluta al front conservador constituït per PP i Ciudadanos.

Publicat a SEGRE l'1 de maig de 2016

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: