Avui, Francesc (Quico Homs) ha pronunciat a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida una conferència. En la seua conferència ha dit diverses coses interessants, ha compartit dades i ha realitzat una intervenció força ben estructurada. Com que ja haureu llegit a través dels mitjans allò essencial del que ha explicat, només voldria subratllar la reflexió que ha fet, en relació a aquesta insistència persistent amb què el govern espanyol exigeix a la Comissió Europea avali el seu punt de vista (el del govern espanyol), sobre la presumpta expulsió del si de la UE d’una Catalunya independent d’Espanya.
Per què resulta tan paradoxal aquesta insistència? Si més no, per dues raons. La primera, perquè sobta el nerviosisme amb què Madrid reacciona davant la hipòtesi d’una declaració unilateral de sobirania que encara ni tan sols no s’ha insinuat. La segona, perquè aconseguir que la UE expulsés Catalunya significaria que l’Estat espanyol hagués reconegut prèviament la seva independència. Altrament, com podria sol.licitar l’expulsió del que per a Madrid no és res més que una “autonomia”. En qualsevol cas, les presses i el nerviosisme de Madrid no s’adiuen gaire amb el tarannà de les institucions europees.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Exacte. A mi em sembla un raonament impecable. Altrament, si el peatge és passar una temporada cora de la UE, no deixa de sortir a compte.
Totalment d’acord. Tanmateix, és dubtós que la UE passi per alt el fet que Catalunya és una contribuent neta i una societat avançada i amb una clara voluntat d’avançar en la construcció europea.