Skip to content

Que vénen els bàrbars!

Aquesta ha estat una setmana prodigiosa, inaugural, plena d’auspicis… A darreríssima hora, el Parlament de Catalunya ha estat capaç d’elegir el MH Puigdemont (a Twitter, @KRLS) i s’ha tancat un llarg període d’intriga.

A 132 milles nàutiques de la capital catalana, a Palma, ha començat el judici més mediàtic de la democràcia espanyola. Entre d’altres personatges, hi han comparegut o hi desfilaran la infanta Cristina, el cunyat del rei, un expresident de Balears, dos campions olímpics, un dels pares de la Constitució, Rita Barberà, Ana Botella, Jaime Lissavetzky… En tercer cop, a Madrid, la sessió inaugural del Congrés va provocar més d’un esglai als conspicus representants dels dos partits del “turno constitucional”, que van haver d’aguantar gestos, pentinats i intervencions –sobretot, des de la banda de Podemos i els seus aliats territorials—suficients per deixar-los perplexos o directament escandalitzats. “Que vénen els bàrbars”, van dir, mentre Celia Villalobos manifestava la seua preocupació per la higiene de les rastes que lluïa el diputat Alberto Rodríguez, i que van fer obrir uns ulls com a taronges a l’habitualment impassible Mariano Rajoy.

Fent números i sense negar que la competició política s’acosta cada cop més al model de la cultura de mercat i de consum, crec que la sessió del Congrés va servir per evidenciar l’existència d’una fractura generacional entre els representants i la majoria dels votants del bloc bipartidista i els d’aquesta marea republicana, podemita , separatista i heterodoxa que ha inundat la vetusta seu del Congrés. Qui vulgui es pot tranquil.litzar amb una interpretació purament anecdòtica dels gestos i de les imatges que van acaparar les portades dels principals diaris. Jo crec, en canvi, que la irrupció d’un conjunt d’alternatives –reformistes, revolucionàries o independentistes—pot servir, almenys, per recuperar el debat ideològic sobre què cal fer i què es pot fer, més enllà de l’àmbit de maniobra cada cop més restringit que els dos partits del “turno pacífico” han acabat imposant, en les darreres tres dècades.

Publicat a SEGRE el 17 de gener de 2015

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICAOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATSPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: