Skip to content

Què fem amb la foto de l’Ailan?

Excepcionalment, cal fer circular la fotografia de l'infant de tres anys ofegat a les costes turques –en aquesta imatge, una recreació realitzada per un artista plàstic–.
Per què?
Perquè per injusta que sigui la mort de l’Ailan, ens hauríem d’imposar l’obligació de donar-li sentit, d’unir-nos a la seua memòria amb un pont d’amor i gratitud, i fer que de la seua vida, curta com un llampec en la foscor –així com de la de l’infant desconegut, assassinat a Auschwitz— en quedi alguna cosa. La mort, que continua essent un misteri, i sobretot la del petit Ailan, em torna a la memòria els cèlebres versos de John Donne:

“La mort de cada home em disminueix

perquè estic ficat en la humanitat

i així no envïis mai a preguntar

per qui toca la campana;

toca per a tu.”

Ailan, nen ofegat

Share Button
Published inBREUS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: