Skip to content

Què em vaig deixar de preguntar-li, a Gabriela Weiner?

Divendres, 7 de novembre, Gabriela Weiner va arribar a Lleida en tren, des de Madrid. Amb ella, la professora Mariona Visa i tres estudiants (Gemma Fontané, Clàudia Darder i Anna Pifarré) vam compartir dinar i cafè, abans de reunir-nos amb els aproximadament 45 estudiants que ens esperaven, en una aula del Rectorat de la Universitat de Lleida. Aquests alumnes de l'assignatura Creació de continguts en xarxa havien llegit Llamada perdida, una compilació de cròniques de la periodista peruana.

Jo havia llegit anteriorment Sexografías i alguns articles més de la Gabriela,  publicats a El País, però no la coneixia/coneixíem i sobretot les meues alumnes sentien una gran curiositat per descobrir si era tan accessible, franca, oberta… com els feia pensar la lectura de Llamada perdida. Jo no sabia què pensar –escriptors i obra no tenen per què mantenir una determinada coherència– però estava segur que –pel cap baix– resultaria més simpàtica que Mario Vargas Llosa, posem per cas.  De fet, a l'hora del cafè, mentre jo entrava a demanar les consumicions en un baret proper a la Universitat i elles estaven a la terrassa, les meues alumnes es van posar a parlar de trios i de parelles no convencionals amb la periodista peruana. En sortir, me'n vaig adonar de seguida i vaig creure que ja havien trencat el gel. Bé, de fet, vaig pensar que no hi havia hagut mai ni una gota de gel.

La sessió amb els i les estudiants va anar beníssimament. No van parar de fer-li preguntes i comentaris (la Clàudia Darder va oficiar de moderadora/esvalotadora) i tot va –per dir-ho en termes líquids–, tot va fluir…

La Weiner fa parlar del "lado salvaje de la vida", de la filòsofa queer Beatriz Preciado, de què malament es paguen les històries llargues i molt treballades, de l'existència de diversos tipus de bellesa (aquí, hi va haver una lleugera discrepància, de la banda de les alumnes-presentadores) i de moltíssimes altres coses interessants, professionals, profanes, divertides, suggeridores… Jo em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li com i on s'aplicar el gel de testosterona, però no vaig gosar. Recordem que hi havia els meus alumnes i les meues alumnes, tot i que ells i elles no em van semblar gens cohibits, en cap moment.

Amb Gabriela Weiner i mariona Visa 6 novembre 2015

Estic segur que la generosa participació de Gabriela Wiener a la "nostra" classe ha estat molt valuosa. Confio que actuï com un estímul per escriure, en el cas d'alguns estudiants. Va ser, tant en el sentit més personal, com en el professional i acadèmic, una magnífica visita.

Cal dir, finalment, encara que la Wiener va resultar ser una persona simpatiquíssima, expressiva, intel.ligent i suggeridora?

Gabriela Wiener i alumnes 6 novembre 2015

Share Button
Published inOPINIÓ

One Comment

  1. Anònim

    bravo… que interessant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: