Skip to content

Política i tatuatge

Les investigacions han demostrat que l’atractiu i l’aspecte tenen gran importància en les relacions humanes i que tendim a respondre més favorablement a les persones desconegudes que ens resulten atractives. Per sort, existeixen diferències importants (entre individus, grups i cultures), sobre allò que considerem atractiu. Hipsters, killos, lolites, perroflautes, pijos, reggaetoneros, BoBos, skaters, amèlies, polítics (#CUPS amb dues samarretes superposades, com els personatges de The Big Bang Theory, Dolores de Cospedal dictant renovació estilística, els boys de C’s amb marques italianes o la senyora Christine Lagarde disfressada de Cruella de Vil) són la demostració de com els éssers humans utilitzem tota mena de roba i accessoris, amb finalitats que no només tenen a veure amb el comfort, sinó també amb  l’atracció sexual, l’autoafirmació o la identificació amb un grup  o classe…

 

 


Una intervenció radical en l’aspecte de les persones és el tatuatge. Fa 50 o 60 anys, només en duien mariners, legionarios o individus que havien fet la mili a l'Àfrica. Eren dibuixos senzills, fets amb tinta blava i no gaire originals. En pocs anys s’han fet tan populars que resulta difícil no creuar-se pel carrer amb algú que en dugui un, de ben visible. És clar que, des que es van tatuar Angelina Jollie, Sara Carbonero, David Beckham i la majoria dels futbolistes de primera divisió, això de tatuar-se ha passat a ser tan comú com comprar a H&M. El tatuatge s’ha convertit en un motor de canvi social i fins i tot la presidenta de la Comunidad de Madrid, Cristina Cifuentes, explica que duu cinc tatuatges, dels turmells a la rabadilla, i el regidor barceloní Josep Garganté llueix el lema “La ràbia pot més que la desesperança”. A finals de 2015 un tatuador canadenc va convidar els candidats polítics del seu país a tatuar-se les promeses que farien en campanya, però cap no va acceptar la invitació. Jo estic convençut que si finalment es convoquen unes terceres eleccions consecutives a Espanya, esdevindria una proposta legítima i utilíssima.

Publicat a SEGRE el 24 de juliol de 2016

Share Button
Published inCOMUNICACIÓ POLÍTICAOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: