Skip to content

Pèsols

Es tracta d’un dels conreus més antics d’Europa, amb més de 5.000 anys d’antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient, poc després del blat. Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara, els grans
verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més
populars, però majoritàriament es consumeixen congelats.

Demà, 19 d’octubre, em quedarà el matí lliure. En tenia realment ganes. En conseqüència, aniré a l’hort

English: Pea pods (Pisum sativum) Castelltalla...
English: Pea pods (Pisum sativum) Castelltallat, Catalonia Català: Tavelles de pèsol (Pisum sativum) cultivats a Casteltallat, Bages (Photo credit: Wikipedia)

i sembraré, un any més, un bancalet de pèsols.

A casa nostra, el pèsol es planta ara, abans de l’arribada de l’hivern. Surt la planta i es passa els mesos d’hivern fent la  viu-viu, de tal manera que l’hortolà s’acostuma a veure-la sobreviure i li agafa una certa mena d’afecte fins que finalment, a la primavera, esclata i dóna el seu fruit.

La pega més grossa dels pèsols és que cada planta de pèsol fa
una sola tija prima que es va enfilant i produeix no gaire més de deu tavelles. A cinc pèsols per tavella, ja veieu que no sortiran de cada planta més que una mica més de mig centenar de pèsols. És fàcil de calcular quantes plantes són necessàries per dur a taula un sol plat d’aquesta gustosíssima lleguminosa, encara que aquesta desproporció no és pas una qüestió exclusiva dels pèsols.

 

Share Button
Published inBREUS

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: