Skip to content

Per qui toca la campana?

Durant la Guerra de Secessió als Estats Units, Mathew Bray, que havia fet alguns retrats oficials del president Lincoln, va poder prendre les primeres fotos de soldats morts als camps de batalla de Gettysburg i Antietam. Durant la guerra del Vietnam, l’any 1972, es va divulgar una fotografia esgarrifosa

en què es veia Kim Phuc, una nena de 9 anys, amb el cos nu i cremat pel napalm, fugint amb altres nens d’un bombardeig nord-americà. La foto era de Nick Ut i es va convertir en un símbol estrident de les víctimes d’aquella guerra. Recentment, Nilufer Demir, fotògrafa d’una agència turca, va enquadrar la imatge d’un nen ofegat en una platja turística de Bodrum, a Turquia. El nen de la imatge  es deia Ailan Kurdi, tenia tres anys, i amb ell van morir el seu germà Galp, de cinc anys, i la seua mare, Rehan, que viatjaven amb una llanxa des de la costa turca a les illes gregues. Fugien de la ciutat màrtir de Kobane.

Quantes vegades ens hem queixat de l’ús morbós, innecessari i insensibilitzador de la imatge de la mort, per part dels mitjans de comunicació, quan no s’autoregulen o no són obligats a fer-ho per les administracions! Ara bé, en aquest cas, igual que va passar amb la foto de Kim Phuc, estic absolutament convençut que cal divulgar-la àmpliament, amb l’esperança que catalitzi la indignació de l’opinió pública europea i obligui totes les administracions –la UE, els estats, els ajuntaments…—a actuar, tant per aturar la guerra a Síria com per acollir amb diligència els refugiats del conflicte.

Per injusta que sigui la mort de l’Ailan, ens hauríem d’imposar l’obligació de donar-li sentit, d’unir-nos a la seua memòria amb un pont d’amor i gratitud, i fer que de la seua vida, curta com un  llampec en la foscor –així com de la de l’infant desconegut, assassinat a Auschwitz— en quedi alguna cosa. La mort, que continua essent un misteri, i sobretot la del petit Ailan, em tornen a la memòria els cèlebres versos de John Donne: “La mort de cada home em disminueix/perquè estic ficat en la humanitat/i així no envïis mai a preguntar/per qui toca la campana/toca per a tu.”

Publicat a SEGRE el 6 de setembre de 2015

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: