Skip to content

Naufragi per telèfon

 

A les 9 del matí de dimecres passat, el Sewol va emetre el senyal de socors, a dos quarts de 10 van arribar els helicòpters i els guardacostes, i a dos quarts d’onze el vaixell coreà amb 475 passatgers va acabar d’inclinar-se i va quedar cap per avall. De resultes del naufragi, 273 membres d’un passatge constituït majoritàriament per estudiants de batxillerat han estat donat per desapareguts i ahir al matí s’havien recuperat  28 cadàvers.

Corea del Sud és un dels 20 països més rics del món i el seu sistema educatiu està considerat un dels millors, encara que autoritari i força competitiu. De la tragèdia del Sewol, allò que més m’ha fet ballar el cap ha estat la divulgació de les converses i missatges de text que gairebé tots els batxillers van intercanviar amb els seus pares, mentre el vaixell s’enfonsava. La majoria eren d’aquesta mena: “Papà, el vaixell s’enfonsa. Sóc al llit amb el salvavides posat. Què he de fer?”, “El meu camarot s’ha inclinat uns 45 graus. El meu mòbil no funciona bé. Què faig?” S’ha de dir que la megafonia del vaixell va continuar ordenant a tothom que no abandonés la nau (mentre el capità i alguns tripulants ho havien fet en el primer moment) i, per tant, és possible que una barreja de confiança cega en l’autoritat i d’immaduresa, per part dels nois i noies que protagonitzaren un naufragi que va durar gairebé una hora i mitja, contribuís a dur-los a la mort. En contrast amb la irresponsabilitat del capità, que va abandonar veloçment el vaixell, també s’ha sabut que el subdirector del centre on estudiaven els joves es va penjar d’un arbre, prop del gimnàs on les famílies esperaven notícies dels desapareguts, perquè se sentia responsable d’haver estat rescatat.

A la fi, el drama naval del Sewol es convertirà en una tragèdia difícil de jutjar sense haver estat a bord, curulla de preguntes i d’hipòtesis, però seria bo que les famílies i l’administració coreana coreà reflexionessin sobre com eduquen els seus fills i quina pot haver estat la influència d’aquesta educació, a l’hora de no haver reaccionat, en una situació tan dramàtica, fent alguna cosa eficaç més que atendre les indicacions d’una megafonia enganyosa o telefonar a casa.

Publicat a SEGRE el 20 d'abril de 2014

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: