- Un nen de pocs mesos sosté la mirada de la seua mare i li fa una rialla. També pot girar la cara si no vol que li posin una cullerada de menjar a la boca. Anirà aprenent que la relació amb els altres, que tenen les seues intencions i preferències, no sempre serà fàcil. Amb la majoria dels animals, no podem creuar la mirada i observar el seu interior. Podem mirar fixament una ovella però no ens hi reconeixerem. De fet, amb l’excepció dels nostres parents, els grans primats, això gairebé només ho podem fer amb el gos.
Berdiaeff –un filòsof rus expulsat de la URSS, l’any 1922—va escriure en algun lloc (només n’he trobat una referència indirecta en un article publicat a La Vanguardia per Miquel Siguán, titulat El cruce de las miradas) que mirar als ulls d’un gos moribund significa abocar-se en el misteri de l’univers. Si us interessa la qüestió “mirar-ser mirat” i allò que en castellà se’n diu el “cruce de mirades”, llegiu un breu article acadèmic que Miquel Siguan va dedicar a aquest tema, en l’obra d’Antonio Machado: El tema del otro en la obra de Antonio Machado.
Miguel de Unamuno, que es va manifestar en diverses ocasions en contra del sofriment associat a les curses de braus, és autor d’una extensa i melancòlica Elegía en la muerte de un perro, que podeu consultar en la versió original castellana i en la seua traducció a l’anglès.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment