Skip to content

Manipulus italicus

Una mica precipitadament, qualifiquem el llatí de llengua morta, encara que continuï essent la l’oficial de l’estat vaticà, potser perquè a Espanya encara hi ha qui recorda l’enfrontament protagonitzat per dos il.lustres del franquisme: José Solís Ruiz, la cara somrient del Règim, cridant a José Luís Villar Palasí, el pare de l’EGB, allò de “menos latín y más deporte”, i Villar Palasí contestant-li que “gracias al latín a los nacidos en Cabra se les llama egabrenses”. Amb el pas del temps, sense cap mena de dubte hem d’admetre que ha estat l’esport –més ben dit, el futbol—el vencedor absolut en aquesta confrontació. Solís Ruiz tenía raó.
L’ús del llatí havia quedat reduït a començaments del XX a algunes disciplines científiques, però era la llengua de l’església catòlica, que va continuar utilitzant-lo en la litúrgia fins concili, i encara avui hi ha defensors de la seua recuperació com a llengua vehicular en la comunicació internacional, tal i com ho va ser a Europa, fins a principis del XIX. Són els paladins del llatí viu en què es publica el diari digital Ephemeris, on podem llegir, per exemple, que “Bellum civile in Syria exardescit” o que (tornant al futbol) “Manipulus Italicus, defatigatus et ineptus, certamen supremum Europaeum contra Hispanos 4-0 misere perdidit”. A Alemanya i a Finlàndia hi ha emissions radiofòniques regulars en llatí i sempre que Finlàndia ocupa la presidència de torn de la Unió Europea l’afegeix a les oficials de la Unió, en què es tradueix i edita tota la documentació del període.
Curiosament, en els països on es parlen llengües romàniques, filles de la llatina, com a Espanya o Catalunya, l’interès és molt menor. Hem aconseguit d’oblidar el poc o molt llatí i grec clàssic que havíem après, el nostre coneixement mitjà de llengües internacionals és dramàticament baix i, en conseqüència, el nostre aïllament lingüístic ha augmentat. La imatge de Mariano Rajoy, fent una rialla de compromís, mentre l’envolten els caps de govern europeus que no l’entenen i als quals ell tampoc no entén resultaria risible, si no fos dramàtica.

Publicat a SEGRE el 19 d’agost de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: