Skip to content

Lleida versus Tàrrega

 

Dimecres vaig ser al museu de Tàrrega, per participar en la presentació del llibre  d’Ignasi Aldomà titulat Paisatge, país, patria. Josep Vallverdú i el Ponent imprescindible, amb l’autor i el mateix Vallverdú. Va ser el vespre de la crescuda de l’Ondara i del Sió, i el centre de Tàrrega, amb els seus porxos i casals de pedra, banyats per una pluja incessant, feien pensar en els carrers de Compostela.

 

La longevitat de Vallverdú (va néixer a Lleida l’any 23), la diversitat i el gruix de la seua obra permeten afirmar, en paraules d’Ignasi Aldomà, que “el catalanisme republicà de Josep Vallverdú basteix un pont entre la Segona República i, potser, la segona transició o la independència”. Un servidor és del parer que no  hi ha ningú a Catalunya –almenys, del relleu de Vallverdú— que simbolitzi millor i que hagi escrit tant sobre i durant aquest dilatat període històric. En relació a Ponent (aquesta denominació que neguiteja alguns polítics lleidatans-), Ignasi Aldomà ha escrit:  “vindria a ser com una gran comarca [que]de vegades costa de reconèixer. Potser a la Vall del Corb o en alguns punts de la Segarra no s’hi senten prou […]El vincle l’ha de crear Lleida […]El Ponent té una identitat física molt clara però la capital ha de reconèixer la plana perquè funcioni com a territori.” Té raó. Quan, en canvi, la ciutat de Lleida pretén imposar una capitalitat més aviat burocràtica que no pas oberta generosament al seu entorn; quan vol manar i absorbir, més que no pas liderar i atreure, s’equivoca i manifesta una notable inseguretat. En paraules textuals de Josep Vallverdú, “Lleida s’ha conformat a ser una capital comarcana i de serveis, no ha aconseguit atreure i influir la regió que l’envolta.” Tot això, dit des de Tàrrega, una ciutat amb una gran vocació de capitalitat cultural, duu a imaginar-se –en parlàvem, al cotxe, l’Ignasi i jo— què diferent seria el panorama d’aquest Ponent si una Tàrrega una mica més gran hagués pogut competir, interactuar i dialogar amb Lleida, en els darrers trenta anys.

Publicat el 27 de novembre de 2016, a SEGRE

 

 

 

 

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: