Skip to content

Lleialtat

A Occident, el reconeixement de la vellesa i les persones grans és pràcticament nul. Els ancians ja no governen la tribu ni la ciutat. Fem veure que som una societat eternament jove però secretament escagarrinada davant la vellesa i la mort, encara que paradoxalment hi hagi més octogenaris que, gràcies a la plasticitat neuronal a què es refereix la neuròloga i premi Nobel Rita Levi-Montalcini, conserven l’as a la màniga d’un cervell que es reinventa.
Jo crec que estem més predisposats a acceptar la partida definitiva de les persones estimades, quan els arriba l’hora, que a enfrontar-nos a l’existència de persones grans sense l’as a la màniga; és a dir, amb malalties com les demències vasculars o l’Alzheimer, diagnosticada fa un segle i per a la qual no existeix tractament, a pesar que sabem que el nombre de persones afectades en el món es multiplicarà per quatre, des d’ara fins al 2050. L’Alzheimer és una malaltia que no pesa només sobre el pacient, sinó sobre tota la seua família, necessita unes atencions costoses i absorbents, i encara que s’afronti des de l’amor, ningú que no la conegui directament no es pot imaginar què significa i quina estranya barreja de tristesa i resignació inflingeix en els que la viuen.
El nazisme, amb el lema Lebensunwertes Leben (una vida indigna de ser viscuda) va propiciar l’eliminació de malalts i discapacitats, i en nom de la higiene racial també es van realitzar milers d’esterilitzacions forçoses a Estats Units, Suècia i Austràlia, fins al darrer quart del segle XX. En moments de desorientació, el fantasma de l’eugenèsia o la temptació de reduir el cost de l’atenció als individus no productius d’una societat poden reaparèixer insidiosament, però si aquesta mateixa societat dóna un primer pas en aquesta direcció, si es vulnera (ni que sigui mínimament) l’imperi de la compassió com a ètica d’un món global, allò que posarem en perill serà l’existència d’una cadena de lleialtats entre generacions que ha assegurat, fins ara, la nostra existència com a espècie.
Publicat a SEGRE el 5 de juliol de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: