Skip to content

L’esperit de la Humanitat

Els més idealistes dels nostres adolescents creuen que estan destinats a canviar el món i a triomfar, en el millor sentit de l’expresió, tant en la seua vida com en el seu compromís amb les causes justes. La recombinació dels  gens i la negativa dels fills a fer seus de manera acrítica els valors i projectes dels pares constitueixen, en cada generació, una oportunitat històrica per a la nostra espècie, que en  garanteix el rejoveniment.

Al cap dels anys, aquests mateixos adolescents comprovaran que el balanç entre els seus somnis i els resultats no sempre és satisfactori. De vegades, els tocarà reconèixer que s’han equivocat i tastaran el sabor agredolç d’haver fracassat, a pesar d’haver-ho intentat amb totes les seues forces. En el millor dels casos, mirant enrere, veuran que se n’han sortit,  en alguns àmbits concrets, o que s’hi han compromès sincerament. Potser hauran tingut i educat els seus fills, s’hauran mobilitzat per compassió o per ideologia; hauran lluitat contra la injustícia, per la llibertat de la seua nació o contra la intoxicació del planeta… En definitiva, hauran alimentat l’esperit de la humanitat, que és com una torxa encesa en un relleu intergeneracional incessant. Quina mena de torxa, us preguntareu? Hi ha qui la descriu com la llum que encara que no fa desaparèixer la nit, ens empeny a no resignar-nos a les tenebres i les desallotja del nostre interior.

Hi haurà un altre grup d’exadolescents que s’hauran passat la vida corrent darrere del triomf a qualsevol preu i uns tercers (per a mi els més amargs, tant per a ells mateixos com per als altres), que s’hauran deixat véncer pel cinisme i la convicció que no hi ha res a fer ni res que compensi una lluita permanent. En paraules d’un antic i atípic professor meu, Lluís Vicent Aracil, a propòsit d’aquests es podria afirmar que “la gran canallada és fer creure que el món és desolació i misèria. Si ho creiem, ho (re)produïm.”

Si creiem en l’existència d’aquest esperit de la humanitat, és perquè sabem que no som els inventors d’aquesta torxa. Es va encendre fa molts segles i tenir-ho present ens obliga a ser més agraïts envers els nostres ancestres i més responsables amb els nostres descendents. La nit del 31 de desembre, com cada 31 de desembre, serà un bon moment per pensar-hi, ni que només sigui uns instants. A tots i a totes, feliç any 2013!

Publicat a SEGRE el 30 de desembre de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: