Els més idealistes dels nostres adolescents creuen que estan destinats a canviar el món i a triomfar, en el millor sentit de l’expresió, tant en la seua vida com en el seu compromís amb les causes justes. La recombinació dels gens i la negativa dels fills a fer seus de manera acrítica els valors i projectes dels pares constitueixen, en cada generació, una oportunitat històrica per a la nostra espècie, que en garanteix el rejoveniment.
Al cap dels anys, aquests mateixos adolescents comprovaran que el balanç entre els seus somnis i els resultats no sempre és satisfactori. De vegades, els tocarà reconèixer que s’han equivocat i tastaran el sabor agredolç d’haver fracassat, a pesar d’haver-ho intentat amb totes les seues forces. En el millor dels casos, mirant enrere, veuran que se n’han sortit, en alguns àmbits concrets, o que s’hi han compromès sincerament. Potser hauran tingut i educat els seus fills, s’hauran mobilitzat per compassió o per ideologia; hauran lluitat contra la injustícia, per la llibertat de la seua nació o contra la intoxicació del planeta… En definitiva, hauran alimentat l’esperit de la humanitat, que és com una torxa encesa en un relleu intergeneracional incessant. Quina mena de torxa, us preguntareu? Hi ha qui la descriu com la llum que encara que no fa desaparèixer la nit, ens empeny a no resignar-nos a les tenebres i les desallotja del nostre interior.
Hi haurà un altre grup d’exadolescents que s’hauran passat la vida corrent darrere del triomf a qualsevol preu i uns tercers (per a mi els més amargs, tant per a ells mateixos com per als altres), que s’hauran deixat véncer pel cinisme i la convicció que no hi ha res a fer ni res que compensi una lluita permanent. En paraules d’un antic i atípic professor meu, Lluís Vicent Aracil, a propòsit d’aquests es podria afirmar que “la gran canallada és fer creure que el món és desolació i misèria. Si ho creiem, ho (re)produïm.”
Si creiem en l’existència d’aquest esperit de la humanitat, és perquè sabem que no som els inventors d’aquesta torxa. Es va encendre fa molts segles i tenir-ho present ens obliga a ser més agraïts envers els nostres ancestres i més responsables amb els nostres descendents. La nit del 31 de desembre, com cada 31 de desembre, serà un bon moment per pensar-hi, ni que només sigui uns instants. A tots i a totes, feliç any 2013!
Publicat a SEGRE el 30 de desembre de 2012
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment