Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 vaig exercir la preisdència del Consorci per a la Normalització Lingüística i, en conseqüència, conec prou bé el seu funcionament, la importància de la seua existència i l’alt nivell de professionalitat i compromís dels seus professionals.
És per això que amb referència a les informacions aparegudes en alguns mitjans de comunicació que destaquen alguns aspectes de l’informe 18/2012 de la Sindicatura de Comptes, corresponents a l’any 2010, vull copiar textualment un fragment de la nota de premsa feta pública per la presidència actual del CPNL, sobretot perquè deixa les coses meridianament clares, tal i com sempre han estat, i també perquè estic convençut que en aquests moments d’agressions greus contra la llengua catalana i els seus parlants, no hauríem de frivolitzar amb el rigor en la gestió d’un ens com el Consorci.
Sobre l’afirmació que s’han detectat “169 treballadors que no estaven dotats de pressupost”, informem que tots els treballadors del CPNL estan declarats i disposen del contracte corresponent i l’alta a la Seguretat Social. Les 169 places corresponen efectivament a plantilla no fixa i no prevista inicialment en el moment de l’aprovació del pressupost. Són persones contractades per a la realització de cursos extraordinaris finançats amb aportacions extraordinàries, posteriors a l’aprovació parlamentària del pressupost.
Quant a la suposada “despesa de 300.000 € en dietes de la plantilla”, aclarim que la xifra de 300.064,09 € corresponia als vals de menjador per als treballadors. Aquest benefici social es va fixar d’acord amb el que establia el conveni col·lectiu vigent. L’any 2011 es van iniciar els tràmits per regularitzar-ne el procediment de contractació, però l’any 2012, en aplicació dels acords de Govern adoptats com a mesura d’estalvi a les administracions davant la crisi, s’ha produït la supressió dels vals de menjador per als treballadors.
Pel que fa a l’increment de “més de set milions d’euros del seu pressupost”, sobre el pressupost inicial del 2010, es tracta d’aportacions específiques al Consorci, fetes per les administracions per a encàrrecs extraordinaris no previstos en el moment de l’aprovació parlamentària, que han tingut una conseqüència directa en l’avenç social del català, tot i els importants fluxos migratoris que hem incorporat els darrers anys a la nostra comunitat lingüística.
Fetes aquestes precisions, cal dir un cop més que gràcies a recursos humans i materials com els gestionats pel CPNL des de la seva creació, avui la llengua catalana no ha retrocedit a Catalunya, malgrat els riscos i les dificultats que troba sovint. Entre aquests, la manca de suport estatal i d’oficialitat a Europa, la fragmentació territorial o la voluntat explícita de disminuir-ne la presència arreu, per part de determinats col·lectius o institucions.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment