LA TRAGÈDIA DE SANTIAGO, ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LES XARXES SOCIALS
Sobre les 20’40 d’avui ha descarrilat un tren Alvia, prop de Santiago de Compostela. Sembla que finalment hi haurà més d’una cinquantena de ferits i més de 30 morts.
El tractament de l’accident, fins ara, ha estat molt més àgil en les emissores de ràdio i en les xarxes socials que en els canals de televisió.
Pel que fa a les xarxes, els comptes institucionals i d’ens com ADIF han trigat més de 2 hores a difondre informació d’un cert interès, la qual cosa pot significar que algunes institucions i companyies tenen comptes perquè resulta modern o per fer publicitat, però no n’entenen ni en comparteixen la filosofia.
D’ara endavant, podrem comprovar quin és el tractament que cada mitjà públic o privat donarà a les imatges, les informacions i els testimonis de l’accident. He pensat que tal vegada us podrien interessar les recomanacions que en el seu moment va donar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en relació al tractament de les tragèdies personals.
Recomanacions del CAC sobre el tractament informatiu de les tragèdies personals
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment