Skip to content

La nit del papachrós. Un conte de Nadal

PIT-ROIG

 

Qui no coneix l’argument d’Un conte de Nadal, de Dickens? La història de l’avar Scrooge, que la nit de Nadal rep la visita de tres fantasmes: el del passat, que l’obliga a recordar amb afecte la seua infantesa; el del present, que li mostra com l’amor regna a casa dels seus treballador, i el del futur, que li fa veure que si no canvia d’actitud, morirà sol com un gos.

 

A pesar de les desil.lusions, els abusos de la comercialització  i les cadires buides al voltant de la taula, tinc una certa flaca per aquelles narracions més o menys ingènues que pretenen recordar-nos allò que hi havia, de bell, en l’esperit nadalenc. El meu conte preferit és poc conegut, és obra de l’escriptor occità Max Roqueta i es titula La nit del pit-roig (La nit del papachrós, en l’original occità). S’esdevé, cada cent anys, que Jesús torna al món per assistir a la missa del Gall, en alguna petita esglesiola. Pel camí, se li afegeix primer el pit-roig, l’ocell més estimat de Déu, la guineu, la llebre, la fura, l’esparver, la merla i altres salvatgines. És així com arriben a l’església on s’afegeixen, sense ésser vistos, al cor lluminós dels homes i dones que canten, i aquells per als quals la vida és “una lluita incessant ”troben la pau i l’escalfor. L’endemà al matí, un nen d’ulls somiadors es troba adormit, a la vora de l’altar, un pit-roig, el recull i l’allibera a la llinda de l’església. I diuen que d’ençà de llavors, cada Nadal, sempre hi ha algú, entre els homes, que voldria saber si visqué de veres o només somnià el Nadal de les salvatgines.

Publicat a SEGRE el 21 de desembre de 2014

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: