Skip to content

La nina de Kafka

 

Hi ha un passatge en la vida de Kafka que Paul Auster i Jordi Sierra i Fabra han recollit en sengles novel.les (Brooklyn Follies i Kafka y la muñeca viajera) i que té lloc   durant la seua l’estada a Berlín, pocs mesos abans de morir.  L’escriptor era relativament feliç, s’estava amb una jove polonesa que s’havia fugat amb ell i un dia es van trobar, en el parc Steglitz, una nena petita que plorava. Kafka li va preguntar què li passava, la nena li va explicar que havia perdut la seua nina i Kafka li va dir que no patís,  que la seua nina se n’havia anat de viatge. La nena no se’l creia, però ell li va assegurar que havia rebut una carta de la nina i que l’endemà li portaria. Al llarg de tres setmanes, l’escriptor es va empescar acuradament una sèrie de cartes on la nina explicava a la xiqueta que havia marxat perquè necessitava canviar d’aires i conèixer persones noves, però que li escriuria una carta cada dia. En les cartes, Kafka va anar preparant la nena fins arribar al moment en què la nina li explica que s’ha enamorat i ha decidit casar-se i, en conseqüència, no tornar amb la nena, a la qui dóna a entendre que un dia ella també seguirà un camí similar.

La mort sobtada del dibuixant Jordi Gort, de qui Rosa Fabregat va escriure “Sembla un àngel distret […]porta a les mans una mena de sonall de bones vibracions […]i el fa dringar […]perquè l’entorn rebi les vibracions de bona convivència i pau” m’ha dut a la memòria la història de la nina viatgera, probablement perquè a nosaltres, que vam conèixer en Jordi, la història de la seua vida senzilla i del seu vagareig intergalàctic, com la d’aquell sensible Kafka posant-se en la pell de la nina viatgera, ens ajudarà  a nosaltres, mortals ambiciosos i accelerats, a recordar que ser millors persones i més generoses no és, de cap manera, un esforç petit ni indigne de tota una vida.

Publicat a SEGRE el 20 d’octubre de 2013

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

2 Comments

  1. montse gort

    Moltíssimes gràcies en nom de la família.

    • Gràcies a vosaltres per la gentilesa. En Jordi era una persona estimable, per molts motius. Quan me’l trobava al carrer, sempre tenia una frase agradable, una paraula gentil. Vaig sentir molt el seu traspàs. Us acompanyo en el sentiment i estic segur que d’alguna manera la seua bonhomia ens continuarà inspirant a tots.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: