Skip to content

La mort digital

Internet és present a les nostres vides pràcticament en tots els aspectes que ens puguem imaginar: en els negocis, les compres, els estudis, la música, les relacions entre persones… La informació, les biografies i les opinions han deixat de tenir fronteres i circulen més ràpidament que mai. Cada cop són més les persones que tenen una doble identitat: la de tota la vida, la que reconeixen els documents d’identitat i els carnets… i una altra, encara poc coneguda però cada cop més important, que nomenem identitat digital i que està constituïda per tot allò que hem dit i fet a la xarxa, i allò que han dit de nosaltres.

Quan morim, la nostra identitat formal desapareix, els nostres familiars han de realitzar una sèrie de formalismes i passem a viure en la memòria dels nostres successors, als quals sovint també deixarem una herència. Però i la identitat digital? ¿Què se’n farà de tot allò que hem abocat a la xarxa i que segons com ens podem trobar que és gestionat a milers de quilòmetres de distància per una companyia o per un individu amb amb el qual no hem tingut mai cap relació?

Fins i tot aquelles persones que no hagin tingut un compte de correu electrònic, que no hagin penjat fotos, que no hagin estat presents en les xarxes socials, ja sigui perquè van viure abans d’Internet o perquè se’n van voler mantenir al marge, també han deixat la seua petja a la xarxa o fins i tot han estat ressuscitats virtualment, a conseqüència de les actuacions dels seus amics, familiars, administracions, desconeguts i mitjans de comunicació.

I tot això on va a parar? Qui n’és el propietari? Qui en té els drets?. De la mateixa manera que la societat de la informació ens ha atorgat una identitat digital que comença a definir-se, amb drets i deures, i amb normatives incloses, la societat haurà d’adonar-se que també hi ha una mort digital i que aquesta, ara com ara, més que en un núvol, la trobem en una gran nebulosa legal i tecnològica que haurem d’afrontar.

Publicat a SEGRE el 8 de juliol de 2012

This image was selected as a picture of the we...

Share Button
Published inMORS CERTA, HORA INCERTA...OPINIÓ

2 Comments

  1. Fa uns mesos, arran d’una troballa casual, amb uns amics ens vam entretenir en identificar i “ressuscitar” a la xarxa una dona morta 80 anys enrera i oblidada fa dècades (http://giliet.wordpress.com/2011/07/11/cenotafi-2-0/)… Ara fa una setmana, va morir un bon amic, la pàgina del qual a facebook ha quedat fossilitzada com si res. Això de les xarxes socials genera unes situacions ben paradoxals i convida a reflexionar…

    • M’interessa molt, des de fa temps. Gràcies pels exemples. Molta gent encara creu que això de la identitat digital no és cosa d’ells, però la tenim a la cantonada. Bona nit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: