Skip to content

La independència de Catalunya a internet

English: Graffity against the clausuration of ...
English: Graffity against the clausuration of TV3- Catalonia’s Television in the Land of Valencia.

En un post anterior, em vaig referir al fet que en el cas de la comunitat lingüística catalana, repartida entre quatre estats (Espanya, França, Andorra i Itàlia) i dins d’Espanya, en quatre comunitats autònomes (Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Aragó), les utilitats de la xarxa són enormes, encara que no permetin superar sempre les limitacions i les prohibicions dels estats i governs autònoms, per exemple a l’hora de compartir canals televisius.

Deia que a través de la xarxa, no únicament és possible que persones que viuen en els diversos territoris estableixin llaços i cooperin, sinó que és factible compartir recursos audiovisuals i espais de socialització, mobilització  i debat, pràcticament sense límits. La societat catalana ha utilitzat a bastament aquests recursos.

D’altra banda, en l’era digital també la comunicació es desterritorialitza, fins a cert punt, i sorgeix la demanda de productes i serveis audiovisuals per a membres d’una comunitat escampats pel món i per a individus atrets per una cultura, una llengua o una manera de viure que no és (o no és la predominant) en el territori on viuen. En el primer cas, tenim l’exemple dels serveis adreçats per satèl.lit a les comunitats xineses o hindús instal.lades a Àsia, Amèrica del Nord o Anglaterra. En el segon, el d’aquelles persones que atretes per diversos motius (entre els quals, l’amor o l’amistat) desitgen conèixer la llengua, la cultura o l’actualitat d’una altra comunitat, sigui la catalana o la irlandesa.

Sumant aquests canvis a la situació actual de Catalunya, immersa en un procés de canvi polític i de debat ciutadà, en el mes d’octubre de 2012, Joan Carreras, Janquim, publicava un post titulat La independència a Internet (1), en el qual iniciava una revisió del material que es pot trobar a les xarxes socials, en relació al debat sobre l’estat propi i la indepedència de Catalunya. En síntesi, Janquim venia a dir que predominen els sentiments sobre els raonaments i que a la comunitat catalana li queda molta feina per fer, a l’hora de compartir, divulgar i difondre els arguments que converteixen l’anhel independentista en un objectiu democràtic i pacífic que pot ésser comprès i compartit per persones de tot el món, i que poden influir sobre l’actitud dels seus governs. Fet i fet, pràcticament tots els defensors de l’estat propi estarien d’acord que la internacionalització del cas català és una de les tasques essencials, a l’hora d’afrontar amb expectatives d’èxit la transició cap a la sobirania plena.

En aquest sentit –i a banda de les iniciatives tradicionals dels partits, moviments i entitats de tota la vida–, han sorgit algunes iniciatives  interessants, com la del col.lectiu Emma, una xarxa de catalans i no catalans que es dedica a divulgar en diversos idiomes, entre els mitjans de comunicació i les xarxes socials, notícies i informes sobre Catalunya. Naturalment, també Vilaweb continua realitzant un gran esforç de traducció i difusió de notícies en l’àmbit internacional, i encara cal afegir-hi la xarxa de pàgines web de les comunitats catalanes al món, entre d’altres…

Tanmateix, estic d’acord amb Janquim en les mancances que ell detecta: pocs continguts en castellà, manca d’argumentaris i cronologies en diverses llengües, de recursos audiovisuals, etcètera. També coincideixo en el seu diagnòstic sobre el predomini dels arguments emocionals sobre els arguments i la búsqueda de complicitats, des del punt de vista de la radicalitat democràtica i la solidaritat, que es tradueix en una limitada i desigual activitat del catalanisme cívic i polític en microblogs com Posterous o Tumblr, a Pinterest, Memolane, Prezi, etcètera.

La llista de feina per fer és ingent però no inabastable, sobretot si la comunitat catalana a internet és capaç de coordinar-se mínimament o, almenys, compartir alguns objectius bàsics. Finalment, no cal ni dir que la recuperació de TV3CAT, el canal internacional de Televisió de Catalunya, que va deixar d’emetre en el mes de maig de 2012, en el marc dels acords CiU-PP, constitueix un objectiu polític, nacional i social de primera magnitud.

 

Share Button
Published in2.0COMUNICACIÓ POLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: