Skip to content

La culpa, qui l’admet?

 

En la tradició kantiana, actuar responsablement significa que el que has de fer com a individu és allò que t’agradaria que es convertís en una llei universal. O, dit d’una altra manera, comporta’t tal i com  voldries que els altres es comportessin. Sembla un criteri molt simple, però no n’és tant, a l’hora de convertir-lo en una pauta per a la conducta individual, perquè gairebé totes les persones tendim a ser indulgents amb nosaltres mateixes i a creure que, en el nostre cas, ens podem permetre una excepció.  Ens van repetir tantque havíem d’alliberar-nos del sentiment de culpa de la tradició judeocristiana, que hem acabat corrent el perill d’eliminar una altra cosa molt important, que és  la capacitat de reconèixer quan ens equivoquem o quan obrem injustament.  Ho explica la veu narradora de Plans de futur, la novel.la de Màrius Serra que va ser premi Sant Jordi de l’any passat i on l’autor recrea l’entorn del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer: “Tothom actua de la mateixa manera a l’hora de defugir les culpes. La culpa és una pilota ardent que passa de mà en mà. El joc és rebre-la i treure-se-la ràpidament del damunt.”

Aquesta sol ser  la pauta que predominant quan mantenim algun enfrontament, per lleu que sigui: conduint, discutint amb algú, en la gestió política, a la feina, a casa… La majoria de nosaltres som uns pèssims gestors de conflictes i, sobretot a sangs calentes, incapaços de  comptar fins a 10 abans de reaccionar. A posteriori, ens costa molt demanar excuses o, almenys, relexionar sobre si teníem la raó, tota la raó, i fins i tot en aquest cas, si calia exhibir-la  amb tanta força.

Com a primats sociables, els humans estem fets de la mateixa pasta que els grans simis; una pasta que ens fa capaços de les accions més generoses i de les més mesquines. A diferència, dels primats, nosaltres disposem de l’eina del llenguatge, que ens facilitat la comunicació i la reparació dels conflictes, però sabem igualment  convertir aquest llenguatge en una arma d’agressió i d’humiliació que no sempre utilitzem amb mesura.

Publicat a SEGRE el 21 de juliol de 2013

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: