- Comparteixo amb vosaltres un fragment de la conferència que demà, 28 de febrer, a les 19’30, m’ha convidat l’Institut d’Estudis Ilerdencs a fer, dins el cicle “Eines d’Estat”, amb el títol De l’espai català de comunicació a la societat i la nació en xarxa.
- La mentalitat col.lectiva dels catalans com a poble no és el resultat de cap u predisposició genètica, sinó més aviat de la suma d’actituds elaborades, durant segles, per sobreviure o enfrontar-se a un context polític desfavorable o antagònic. La nostra consciència nacional està amarada per una tensió constant entre el seny i la rauxa, l’amor propi i la solidaritat, el compromís i el “tant se me’n fot”, l’orgull i l’autoodi, l’entusiasme i la rebentada. És cert. Però a començaments del segle XXI, la societat catalana presenta un alt nivell de cohesió social, sociabilitat i aptituds comunicatives, que s’articula cada cop més com una identitat en transició que evoluciona d’actitud resistencial a projecte.
- En termes de pràctica identitària forta, de voluntat de viure en català, de tenir un espai de comunicació propi, de consumir productes culturals generats aquí i de construir un univers simbòlic propi, hi ha a Catalunya una minoria social transformadora, que és força activa en tots els sentits i que agrupa una part substantiva dels internautes catalans actius. Quina és la magnitud d’aquest grup amb una pràctica identitària forta i compromesa? L’any 2007 Manuel Castells i Imma Tubella el situaven a l’entorn del 19’4% de la població. Crec que aquest percentatge s’ha anat incrementant i encara que no arribi al 29’1% dels catalans que només se senten catalans ni menys encara al 57% que seria el resultat d’afegir-hi el 27’9% que se senten més catalans que espanyols (1ª onada del BOP del CEO, febrer 2013) Sigui com com sigui, constitueix un sector transformador molt dinàmic i compromès amb la construcció d’una identitat que cada cop estarà menys determinada per l’orígen de les persones o per la història, i més per la capacitat de compartir interessos i un projecte fort d’autonomia personal, i que combina símbols d’identificació tradicionals, com el Barça, amb tocs cosmopolites i amb una simpatia creixent per un model alternatiu de representació política. Per tant, no és estrany que la base social de l’independentisme, sobretot la més activa i transformadora, es trobi entre els usuaris d’Internet.
- En comparació amb l’espai català de comunicació existent, fràgil i fragmentat, l’espai de la Internet catalana és més definit i robust. Mentre que els Països Catalans són encara una entelèquia política, els internautes catalans han aconseguit crear un espai a la xarxa que és accessible a tota la comunitat lingüística, i que està present en cada municipi i en cada comarca, d’una manera que cap altre mitjà de comunicació, cap altra institució o entitat no havia aconseguit mai abans.
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment