Skip to content

Javier Marías

En la mesura que cultura ja ho és gairebé tot, des de les cassolades fins al punt de creu (no ho critico, simplement ho constato), en els darrers anys s’ha anat imposant (a Catalunya i a Espanya) una pràctica  que en podríem dir de “cultura amortitzable” i que es basa en una simbiosi entre institucions que paguen i ens i persones que (segurament de bona fe) han contribuït a consolidar una cultura de festa major que genera forts vincles de dependència entre les unes i les altres. Ara, de sobte, no és només que s’hagi estroncat el doll de les subvencions més o menys generoses, sinó que allò que se n’ha anat en orris és la inversió essencial en museus, biblioteques, escoles de música, grups universitaris de recerca…, en una manifestació d’intencions l’interès de les administracions per la cultura, l’educació i la investigació.

En aquest context de caixes buides i de diners abundants només per sanejar bancs i gratificar amb bonus generosíssims els seus antics gestors, en una societat on els diners (ja sigui per avarícia o per necessitat) s’han convertit en el valor suprem, apareix Javier Marías, un escriptor de llarga trajectòria i un articulista més aviat rondinarire, i renuncia al Nacional de Narrativa i als 20.000 € amb què està dotat. El ministeri de Cultura devia pensar que Marías no faria cas omís a la moma del Nacional, a pesar d’haver anunciat fa uns anys que renunciava a ser un escriptor subvencionat. Segons ell, “No he aceptado invitaciones del Cervantes, del Ministerio de Cultura, ni mientras gobernaba el PSOE ni el PP. Creo que el Estado no tiene por qué darme nada por ejercer mi tarea de escritor que al fin al cabo es algo que yo elegí.”

Els seus motius són diversos i els podeu conèixer de primera mà si aneu al bloc de l’escriptor (javiermariasblog.wordpress.com/). I jo, tot i no haver analitzat minuciosament la seva decisió, que en el país dels Millet, Urdangarín i Paco Camps, i on hi ha partits que es financen amb procediments mafiosos, vingui un paio i li digui al ministre de Cultura“us podeu confitar el premi i els 20.000 €”, no puc evitar que em provoqui una ambígua sensació d’esperança.

Publicat a SEGRE el 28 d’octubre de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: