Skip to content

Jalar

 

JALAR:

             Segons l’Alcover–Moll, es tracta d’un mot gitanesc derivat del radical indi khã, que significa menjar, i menjar sembla que és allò que sabem fer millor. En paraules d’Antoni Bergós, els lleidatans “s’arrebenten a riure, s’arrebenten de plorar, i de menjar i de ballar, i tantes altres coses”. Morera i Galícia ja va cantar les cireres garrofals, aquelles que deixen l’enyorança d’”haver banquetejat amb les sultanes”, i Josep Carner Ribalta, el préssec, que és “la fruita que té l’avellutat sedós/de l’avellutament de pell de dona”. Josep Estadella i Arnó va escriure un poema titulat “La taronja de l’amor”; Manuel Gaya i Tomàs va publicar un llibre amb el títol Fruita de Lleida, i sort en tenim, encara, d’un poeta com Màrius Torres, capaç d’equilibrar aquesta forta tirada dionisíaca dels nostres escriptors i descriure una casa dolça “com un codony madur”, sense pensar en cap moment a menjar-se-la.

Share Button
Published inBREUS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: