Corinna zu Sayn-Wittgenstein és una ciutadana sueca convertida en princesa pel casament amb el segon dels seus marits, el príncep Casimir zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, de qui es va divorciar el 2005, i que des de 2006, manté una amistat especial amb el rei. La princesa és una senyora atractiva de 48 anys, els mateixos que que té la infanta Elena, però extraordinàriament ben gestionats, que manté una intensa vida social i es dedica als negocis. Fins no fa gaire, la seua existència era un dels secrets de la nostra família reial i no se’n parlava públicament, però entre les escapades a Botsuana i els correus electrònics d’Iñaki Urdangarín, és com si la família mateixa hagués optat per convertir-se en protagonista d’una telesèrie que setmanalment es veiés obligada a superar-se, proporcionant-nos noves sorpreses.
Darrerament, la princesa s’ha marcat una tournée mediàtica amb un megareportatge a la revista Hola i dues entrevistes amb El Mundo on ha parlat, entre foto i foto, de la seua col.laboració amb el govern espanyol en assumptes delicats i confidencials, com ara buscar feina per al sogre del Rei, sense acceptar cap retribució. El que més m’ha impressionat de les entrevistes principesques és una frase críptica i perturbadora: “Sóc dona, i a sobre rossa, la qual cosa complica les coses encara més”. Com a primera providència, això ja et duu a preguntar-te si les coses li resultarien més senzilles si fos negra, grassa, o estigués a l’atur i no calcés ballarines de Manolo Blahnik, posem per cas…
És aplicable la frase als senyors rossos? No ho podem saber, perquè no ha aparegut cap amic especial de la Reina que ens ho expliqui. A mi, per un moment m’ha recordat la Divisa de Maria Mercè Marçal (A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,/ de classe baixa i nació oprimida), però l’he descartada ràpidament, perquè això de la classe baixa i la nació oprimida deu de ser bufar i fer ampolles, comparat amb els inconvenients de ser dona, rossa i amiga del rei.
Related articles
- Princess pulls Spanish King into royal scandal (thelocal.de)
- Spain’s Graft Scandals Reach Palace as King’s Adviser Testifies – Bloomberg (bloomberg.com)
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment