Skip to content

I l’any vinent?

La suma d’unes institucions, partits, entitats i moviments… no constitueix matemàticament una democràcia. A tot estirar, defineix l’estructura d’aquest sistema, però en qualsevol comunitat (petita o gran, rica o pobra), si no hi ha demòcrates, si no hi ha una majoria  d’individus amb una mentalitat, unes conviccions i una manera d’actuar compromeses amb les singularitats d’aquest model de convivència, no es pot afirmar que es visqui en una autèntica democràcia.

 

La Humanitat afronta un període de transformacions i crisis mundials, que a Catalunya se superposen  a una temptativa històrica complexa de redefinir la seua identitat  política. Després d’un període d’intenses mobilitzacions populars, no només no es va aconseguir arrencar de l’Estat la celebració d’un referèndum, sinó ni tan sols la d’una consulta, d’acord amb el marc legal “autonòmic”.  Fet i fet, el 9N va acabar essent  una barreja efervescent de moltes coses il.lusionants, però no ha anat seguit  (si més no, de moment) de les eleccions plebiscitàries o constituents que havien estat presentades com l’única fòrmula viable, en les actuals circumstàncies, perquè el poble català exercís el dret a decidir el seu futur.

Jo crec que l’any 15 donarà resposta a alguns dels profunds interrogants amb què els catalans acabem aquest 2014. Haurà servit per a alguna cosa l’extraordinari esforç de mobilització popular sostinguda? El govern català i els partits polítics trobaran (més enllà dels interessos de tots i cadascun) una fòrmula perquè el conjunt dels ciutadans pugui decidir sobre el seu futur? I és per això que començava afirmant que sense demòcrates –és a dir, sense un volum significatiu de ciutadans capaços d’escoltar, respectar, negociar i acordar, més enllà de la punta del seu nas—no hi ha democràcia o, almenys, no hi ha una democràcia viva, rica i constructiva. Potser hem mitificat l’àgora, el cor polític i cívic de les ciutats gregues, i tal vegada no era gaire millor que un batussa entre usuaris maleducats de Twitter o una conxorxa clientelar on sempre s’imposaven les forces vives de la ciutat. No ho se, però vull creure (tal vegada, necessito creure-ho, des del meu punt de vista) que hi ha un nombre suficient de demòcrates capaç de sostenir i impulsar  un clima de convivència il.lusionant, compromès amb la llibertat, la igualtat i la justícia, i enfrontat a l’immobilisme.

Publicat a SEGRE el 28 de desembre de 2014

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: