Skip to content

Hi ha algú més?

El portaveu del Govern català declara sense manies que la situació és horrible, el ministre Montoro avisa que el pagament de les nòmines no està garantit… Després de mesos de retallades, d’aprimament del sistema sanitari i educatiu, de la implantació de la taxa sobre la recepta mèdica, entre d’altres mesures no  gens suaus, és acceptable que cap dels dos governs no hagi estat d’atenuar ni que sigui en un mil.límetre la gravetat de la situació?

Fet i fet, la sensació que provoquen aquestes declaracions és que els governs que administren els afers essencials per a la vida dels ciutadans s’han resignat a adoptar l’actitud de  “voyeurs” d’una situació que ni controlen ni saben com gestionar.

En conseqüència, és força raonable que els ciutadans es comencin a fer dues preguntes molt senzilles. La primera,  han servit d’alguna cosa els sacrificis imposats fins ara? La segona, hi ha algú més?, com en el cèlebre acudit de l’Eugenio.

 

Share Button
Published inOPINIÓ

2 Comments

  1. Hola Miquel,

    Mira, a mi em sembla que estem tots entre acorvardits i encapullats,
    L’altre dia, quan vaig veure que a la manifestació a Madrid l’eslogan era “Manos arriba esto es un atraco” em vaig indignar …
    Això demostra el grau de papantisme de tota la ciutadania.
    Tu mateix, aquí fas una pregunta retórica que no duu enlloc…

    Caldria escoltar insults a Rajoy i al govern del PP titillant-los del que són, mentiders, covcards i traïdors, i amenaçant-los de fotre’ls fora a patades a cops de vot d’aquí a 3 anys i mig.
    Exigint canvis concrets…

    Tu matexi podries demnar o proposar alguna cosa concreta i fer-ho no a l’aire sinó a una persona concreta.. del teu partit o del govern d ela Gneralitat…

    Patètic i penós és el comportament de tots els que haurien de donar la cara i demostrar que tenen una mica de coratge…

    Mentyrestant anirem escoltant i llegint foteses i constatant la covardia que ens envolta.

    Bon juliol

    • Hola, tens raó que la meua anotació és retòrica. De fet, ho és volgudament perquè em pregunto fins on arribarà la paciència de la classe mitjana catalana; o millor que la paciència, fins on arribaran les reserves de les famílies.
      Quant a les coses que es podrien demanar, crec que és força evident que Espanya és un projecte històric generador de deute i molt car per a Catalunya. Jo ho tinc clar. Penso que el Govern s’hauria de plantar i que Mas-Colell, enlloc de tornar gemegant de a darrera reunió amb el ministre i els consellers de totes les autonomies, senzillament no hauria d’anar a aquestes reunions. Tancar la caixa i quedar-nos la clau, d’entrada, seria una demostració de coherència i de vigor nacional.
      Que tu també passis un bon juliol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: