Skip to content

Gabilondo i Foix

Aquesta setmana passada ha estat la del periodisme, a la Universitat de Lleida. Dimecres, Iñaki Gabilondo va ser investit  doctor “honoris causa” i dijous, Lluís Foix, nou president d’honor de la Càtedra de Periodisme i Comunicació, hi va pronunciar una conferència amb el títol “Periodisme i llibertat”. La titulació de periodisme i comunicació audiovisual (una combinació que atreu alumnes de tot l’estat) és una de les té més estudiants en la universitat lleidatana, i això d’entrada pot resultar sorprenent, en uns moments en què també la professió periodística es veu amenaçada pels efectes de la crisi.

Gabilondo i Foix són dos periodistes de tradició clàssica que s’han anat reinventant al llarg de la seua dilatada i prestigiosa carrera. Actualment, el primer manté un videoblog quotidià, mentre que el segon s’ha convertit en una de les veus més seguides a les xarxes socials. Ambdós són així mateix persones més compromeses i identificades amb el periodisme com a instrument de la llibertat i de la democràcia, que no pas amb la dimensió empresarial dels media, i no s’estan de referir-se a les dificultats de mantenir la independència de la seua veu, en uns moments en què tots els mitjans de comunicació (i no únicament els diaris) fan mans i mànigues per continuar essent viables.

Més enllà dels aspectes tecnològics i econòmics de la comunicació (un concepte ampli, que engloba el periodisme però també d’altres professions i camps d’activitat), el prestigi de Gabilondo i Foix no està lligat únicament als temes sobre els quals informen i opinen, sinó tamb al seu domini dels recursos de la llengua oral i escrita. No és estrany, doncs, que Foix recomanés als futurs periodistes, en la seua conferència, que s’espavilin  sobretot a parlar i escriure idiomes, a llegir, a dominar la capacitat d’establir analogies, que coneguin bé la història… De fet, una estona abans, mentre dinàvem amb un grup de professors, havia estat encara més explícit i exigent: “No es pot ser un bon periodista sense haver llegit els autors russos del segle XIX.”

Publicat a SEGRE el 27 de maig de 2012

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: