Skip to content

Foix i la vall del Corb

L’any 1988, l’IEI va publicar La vall del Corb, un llibre col.lectiu sobre aquest territori que s’ubica entre la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues. És un d’aquests petits països de Catalunya que  conserven la seua identitat,  sense fer massa cas a la divisió comarcal vigent, i que constitueixen una unitat de paisatge, conreus, història i, sobretot, d’identitat i de memòria dels seus fills. Els autors d’aquell llibre eren Josep Vallverdú, Joan Duch, Josep-Joan Piquer, Ramon Boleda i Daniel Gelabert.

Aquesta primavera, Lluís Foix, un dels periodistes amb més experiència, olfacte professional i talant literari del país, fill de Rocafort de Vallbona, ha publicat La marinada sempre arriba, un llibre que és simultàniament unes memòries d’infantesa i un recorregut impressionista i minuciós per la vida de pagès, les històries, les petites i grans alegries i tristeses de la vida rural a la vall del Corb, en els anys de la postguerra. El poeta Joan Margarit ha comparat els valors literaris de la prosa de Lluís Foix, en aquest llibre, amb Josep Pla i Gaziel, i n’ha fet un pròleg entusiasta que convida a llegir-lo.

Un servidor s’ha llegit en un parell de tirades més de tres quartes parts d’un llibre que us encadena, capítol a capítol, en part perquè gairebé es pot llegir com una novel.la o com un seguit de relats breus. Les olors de la pagesia, els aliments i els conreus,l’estraperlo, el mercat, la Setmana Santa, els cafès, els mestres i els metges, el balls, les gelades, els aiguats… i els personatges de les històries hi són retratats amb un llenguatge i un ritme que us enxampen des del començament dels records d’aquest noi que l’any 59 desembarca de l’Alsina Graells, a la ronda de la Universitat de Barcelona, amb una “maleta de cartró, blanca amb ratlles marrons”, per provar fortuna.

“El futur de les persones no està escrit, sinó que s’inventa dia a dia. Però l’arrelament a la terra, a la família, als primers mestres, als amics primigenis, als cops que dóna la vida des de ben jove, no s’oblida mai. Són trets definitius en el caràcter i la trajectòria de tothom.”

Això diu l’autor, en les primeres pàgines del llibre. Ras i curt. Si el llegiu, estic segur que no deixareu de trobar-lo honest, entretingut i precís en cada paraula, en cada frase i en cada història.

Publicat a SEGRE el 21 d’abril de 2013

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: