Skip to content

Facebook, confidències i estudiants

Image representing Facebook as depicted in Cru...
Image via CrunchBase

Divendres, 15 de juny, serà el darrer dia lectiu a la UdL. S’acabaran les assignatures impartides en els graus, donat que les corresponents a les llicenciatures que s’extingeixen, van acabar-se fa un parell de setmanes.

Aquest curs era per a mi una reestrena, donat que havia estat set cursos fora de la Universitat, primer com a secretari de Política Lingüística i posteriorment com a delegat del Govern a Lleida. Per tant, hi havia quelcom de repte personal i acadèmic, en el meu retorn a l’aula, tot i que aquesta part de la meua feina (donar classes i mantenir el contacte amb els alumnes) és la que realment m’apassiona més. Doneu-me alumnes si em voleu fer feliç i féu-me fer papers o porteu-me a reunions interminables, si em voleu malament.

Per primer cop, enguany he utilitzat amb els alumnes grups privats de Facebook per comentar temes, penjar videos, debatre… i encara que inicialment no tots ni totes tenien gaire clar que podria ésser una eina auxiliar interessant (de fet, jo també tenia els meus dubtes), he de dir que hem acabat (si he de fer cas dels seus comentaris i de la meues sensacions) força satisfets.

Aquesta nit hem començat a plegar veles per tancar els grups (quan surti l’administrador, en aquest cas un servidor, el grup s’eclipsarà com l’androide de Blade Runner) i observo una certa reticència o nostàlgia en els meus alumnes (i també una mica en mi mateix, les coses com són) a l’hora de fer-ho, encara que continuarem tenint altres vies virtuals o reals de contacte. Els més nostàlgics són, sens dubte, els darrers llicenciats i llicenciades. A partir de l’any vinent, ja només hi haurà graus. Bolonya mana!

I bé, en aquests moments he de dir que crec que Facebook també pot ésser una bona eina docent i sobretot crec que la sociabilitat a les xarxes no equival (com alguns pretenen) a un refredament de les relacions personals directes, ans al contrari, com els i les meues alumnes saben prou bé.

A ells i a elles, amb els meus millors desigs i amb una forta abraçada, els dedico aquesta anotació nocturna. Bona nit i bona sort!

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

  1. Sabent que aquest post el llegiran un munt dels teus alumnes de periodisme, aprofito l’avinentesa per adreçar-me als lectors del teu blog i d’aquest post i demanar-los que acceptin de col·aborar en el nostre projecte de Qüestionaris temàtics per a la classe de conversa en català (CLE)
    i que contestin com a mínim el qüestionari corresponent als Mitjans de comunicació.

    Per fer-ho, cal omplir el formulari electrònic que trobareu aquí:
    Qüestionaris temàtics CLE

    Gràcies. Bona sort a tothom.
    SGR
    ______________________________

  2. Josep Grau

    Completament d’acord en que la sociabilitat a les xarxes no refreda les relacions personals, sinó més aviat al contrari. A mi cada vegada em sembla més evident que a les xarxes s’hi ha de ser, entre altres raons perquè els nadius digitals -els nascuts a partir del 1995, sempre amb un mòbil a la mà i un portàtil a la falda- ni s’ho plantegen, i òbviament cada dia n’hi ha més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: