Skip to content

Eriçó o guineu?

“La guineu sap moltes coses, però l’eriçó en sap una d’important.” Aquest vers el va escriure Arquíloc, en el segle VII abans de Crist, i molt més tard va servir de punt de partida a Isaiah Berlin per redactar un assaig on suggeria l’existència d’una línia divisòria entre escriptors, pensadors, polítics i, en definitiva, éssers humans, classificant-los en eriçons i guineus. Els primers, els eriçons, són aquells que tot ho relacionen amb una visió central, un sistema en termes del qual senten, entenen i pensen. Són centrípets, tenen un únic cavall de batalla i no es fan preguntes innecessàries. Els segons, les guineus, van darrere de finalitats no necessàriament relacionades, sinó fins i tot contradictòries, són autocrítics i tendeixen a creure que tothom pot tenir una mica de raó. Berlin posava alguns exemples d’eriçons i guineus històriques. Entre els primers, Dante, Plató, Pascal, Hegel, Nietzsche, Proust, Dostoievski… Entre les segones, Montaigne, Erasme, Goethe, Joyce, Tolstoi… Cadascú de nosaltres tendeix a ser (si hi penseu bé) més aviat un eriçó o una guineu, amb els avantatges i els inconvenients corresponents.

A qui signa aquestes ratlles, li sembla que és més aviat guineu que eriçó, però aquesta és una conclusió provisional. Són els altres els que ens jutgen i ens classifiquen, i n’hi ha tants, de disposats a fer-ho… En el meu cas, si publico un llibre o guanyo un premi literari, gairebé sempre se’m retreu que he assumit responsabilitats polítiques, i quan vaig assumir responsabilitats polítiques, se’m recordava que, al capdavall, era un professor que escrivia llibres. No m’és gens fàcil de comprendre què se’m recrimina i què se’m reconeix, ni si resulta més sospitós que escrigui i doni classes o que hagi assumit un compromís polític que durant molts anys cotitzava a la baixa, des del punt de vista dels que han estat en el moment adequat en el lloc precís.

I, tanmateix, encara que és probable que la vida m’hagués resultat més planera si hagués decidit ésser un eriçó disciplinat, em temo que no em penedeixo gens ni mica d’haver estat una guineu tafanera i encuriosida pels diversos aspectes de la nostra condició d’éssers humans i socials.

Publicat a SEGRE el 18 de novembre de 2011

Share Button
Published inOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

One Comment

  1. Hola
    Només em queda preguntar-te si són estats permanents i definitius, o permeten a les persones que siguin una mica de cada, i que, fins i tot, en diferents èpoques dela vida, que la proporció de la barreja de caràcter guineu o caràcter eriçó sigui diferent…

    Sun Tzu i Maquiavel farien una encesa defensa de la necessitat de ser en cada moment el que toqui o el que calgui per tal de poder aconseguir els objectius que hom s’hagi fixat….

    Tret dels personatges ben definits n’hi deu haver miríades d’altres que poden ser això que jo dic: una barreja de les dues personalitats…
    Ep o això em sembla.
    Bona setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: