Skip to content

Els pecats capitals dels lleidatans

Universitat de Lleida

Demà m’han convidat a participar en una taula rodona, en el marc del I Simposi Internacional Imaginaris Moderns (ss XVIII-XXI), a la Universitat de Lleida, per debatre sobre l’evolució de Lleida, des  del franquisme fins al moment actual. Aquella Lleida, la que vaig descriure a Lleida: ni blancs ni negres, però espanyols, era una ciutat provinciana, tant per imposició com perquè a la fi, el provincianisme és sobretot una actitud dels vençuts.

Lleida ja no és una ciutat provinciana, si més no en aquest sentit, però sí que és una ciutat que conserva tics característics del provincianisme: l’enveja, la manca d’autoestima, un control social i ideològic alt i una pudícia excessiva, a l’hora de comprometre’s i d’expressar-se.

En el segle XXI, hauríem de confiar més en el magnetisme de la ciutat i en la intensitat del seu impuls i de les oportunitats que ofereix –i que arriben, quan les coses es fan bé, fins a Andorra, la Franja de Ponent o les Terres de l’Ebre–, més que no pas en el reforçament d’un discurs provincianista no gaire diferent del característic de la Lleida capital de província del franquisme, més burocràtica que no pas oberta al seu entorn.

Lleida no ha sabut cooperar ni dialogar amb Mollerussa, Tàrrega o Balaguer, sinó que ha donat la impressió de voler manar o absorbir, més que no pas liderar i atreure. Sobre aquestes qüestions ens posarem a debatre avui, 14 de desembre, a les 19’30, a l’edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida.

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: