Skip to content

Elogi del caminar

La primera cinta de córrer va ser instal.lada (com un càstig) en un correccional de Brixton, prop de Londres, l’any 1821, amb la finalitat de mantenir en moviment els presoners. S’aprofitava per mantenir en funcionament un molí.

Cap als anys seixanta del segle passat, quan caminar en la vida real es començava a convertir en una activitat supèrflua, van aparèixer les primeres cintes amb motor per fer exercici en interiors. Amb el nou segle, han sorgit  maneres de pensar que subratllen la relació entre caminar i filosofar, com l’esbossada pel filòsof Frédéric Gros, que recordava en una entrevista que “aprendre a caminar és aprendre a desobeir”. El segle XXI s’insinua com una dialèctica entre secret i obertura, privatitzat i públic, poder i vida, i caminar es troba sempre de la banda de la segona opció. Si voleu aprofundir-hi, podeu llegir Wanderlust (mot que designa l’experiència d’un desig irrefrenable de posar-se en marxa i córrer món), un estudi de Rebecca Solnit, periodista americana amb una llarga experiència d’activisme polític antibèl.lic i pro drets humans. Solnit ha escrit 500 pàgines sobre pelegrinatges, protestes i meditació; sobre caminar a París, Nova York i Las Vegas; sobre parcs, laberints, carrers i sobre persones que es passegen, ja siguin escriptors o prostitutes.

En la senzillesa del caminar sense pretensions, sembla haver-hi la possibilitat de trobar un equilibri entre optimisme i pessimisme, entre cos i pensament. Aquest equilibri no s’assoleix corregint el que fem o interrogant-nos incansablement, sinó vivint en el present, sense jutjar contínuament què és o no correcte. Caminar com a acte de cultura té una història d’un parell de segles –pelegrinar, bastants més–, però tenim l’oportunitat de reinventar-lo cada dia i usar-lo (per exemple) per reivindicar el nostre dret, com a ciutadans, d’explorar els carrers i els camps, per gaudir d’aquest temps intermedi entre una cosa i la següent, i per recuperar el sentiment de la nostra existència,  immersos  en una forma activa de meditació que manté ocupats tots els nostres sentits.

Publicat a SEGRE el 3 de maig de 2015

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: