Skip to content

Elogi de la memòria

A la memòria dels morts als Alps, aquesta primavera.

Fa pocs dies que van morir als Alps. D’aquí a uns dies més, els plataners i els faigs fullaran, i no farà falta gaire més temps perquè els camps de cereals adquireixin aquella verdor intensa que, quan el vent els rebrega, els fa semblar un mar escampant-se més enllà de  l’horitzó.

zoom-en-memoria-companeros-muertos-accidente-avion-black-ribbon

 

Algunes persones es congratularan silenciosament d’haver pogut gaudir de l’esclat d’una nova primavera, d’altres lamentaran la falta d’aquells que han marxat i, finalment, hi haurà infants que adquiriran un domini suficient del llenguatge –cap allà als tres anys— per començar a atresorar els seus primers records. Fins que no dominem els elements bàsics del llenguatge i la capacitat de reconèixer-nos en un espill, dues habilitats que en els éssers humans s’instauren cap a aquesta edat, som incapaços de comprendre que constituïm un ésser independent i capaç de recordar.

El més important  d’un record no és que sigui cert o no. Al capdavall, existeixen falsos records. De coses que hem sentit explicar tants cops que no sabem del cert si recordem haver-les fet nosaltres (per exemple, caure de damunt d’una taula) o si aquell record va ser “plantat” dins nostre pels pares o per alguna altra persona important de  la nostra infantesa. Per això es diu que la missió principal de la memòria es donar-nos identitat, construir el nostre Jo; en definitiva, convertir-nos en protagonistes de la història de la nostra vida…

Si existeix alguna mena d’ésser superior que ens hagi pensat a cadascun de nosaltres, almenys en el moment de venir al món, aleshores resulta difícil imaginar que quan morim –cito lliurement Teillard de Chardin—  desapareguem definitivament de la memòria d’aquest Déu. L’altra opció consoladora –la de Màrius i Víctor Torres, per exemple— és creure que existeix un espai de memòria entre la terra dels vivents i dels difunts, on els nostres familiars i les persones que hem estimat segueixen vivint en nosaltres, inspirant-nos i prosseguint d’alguna manera, dins nostre, la seua vida intel.lectual, afectiva i sensible.

 

Share Button
Published inOPINIÓOPINIÓ I ARTICLES PUBLICATS

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: