Skip to content

El que rellegeixo

Hi ha pocs llibre que mereixin ésser rellegits, però hi ha un moment, en la vida del lector, en què ve més de gust rellegir. Rellegir suposa fer una lectura diferent, perquè el lector també és diferent (més gran, més savi, més escèptic…), en la majoria dels casos. Una altra opció és rellegir perquè aquell llibre ens fa companyia, creix amb nosaltres i ens proporciona una interacció constant, amb el transcurs dels anys.

D’aquesta mena de llibres que acompanyen i que rellegeixo contínuament, només en tinc dos: la Bíblia i els “Assaigs” de Montaigne. De llibres llegits més d’una vegada, alguns més, no gaires: l’”Odissea”, l’”Ulisses” el “Quijote”, “Tristram Shandy”…

Share Button
Published inOPINIÓ

3 Comments

  1. Jo sempre he tingut la sensanció, tant en les pel·lícules com en els llibres que mai tot està descobert. He visionat moltes pel·lícules molts cops, perquè cada cop la veus d’una forma diferent. El mateix em passa amb els llibres; Ara estic rellegint Crim i càstic del gran Fiòdor perquè em van regalar una nova versió pel meu aniversari… I Déu n’hi do, quantes coses he passat per alt! Un salut profe!

    • Gràcies pel comentari, encara que contestat no prou ràpidament. M’alegra que redescobreixis allò que la primera vegada no vas copsar. Segur que en part és perquè tu tampoc no ets ben bé la mateixa persona, en un cert sentit…;-)

  2. Ignasi

    Miquel, jo sóc un fanàtic de la relectura, de fet per cada tres llibres que llegeixo faig una relectura, per sistema. Al seu dia vaig descobrir, precisament, que en tornar a llegir-lo pots descobrir un nou llibre i fins i tot un nou lector, en el meu cas. Coincideixo amb El Quijote i Ulises, i amb que no tots els llibres mereixen ser rellegits… però acostumen a ser els que ja es van llegir així així…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: