Registreu sense voler tota mena d’olors, sons i sorolls? Sou capaços de percebre l’estat emocional de les persones amb qui coincidiu? Us desagrada profundament la violència? Us molesta l’atrafegament, fins al punt de fugir dels concerts multitudinaris i de les aglomeracions? Us considereu creatius i us motiven els reptes? Si heu contestat que sí a la majoria de les preguntes i “necessiteu” donar un nom al que us passa, esteu de sort. La psicòloga clínica Elaine Aron us col.locaria sense dubtar-ho entre el 20% d’individus que –segons ella- són PAS (Persones Altament Sensibles), mentre que la senyora Karina Zegers, que, després d’una tempestuosa discussió amb el seu marit, va abandonar la feina de traductora i es va formar com a coach (?) és, sense cap mena de dubte, la inspiradora que necessiteu, si arribeu a la conclusió que sou una PAS i busqueu un tractament especialitzat.
Com que els coneixements mèdics es multipliquen per dos cada 12 anys i la indústria farmacèutica s’ha convertit en un dels sectors d’activitat econòmica més poderós, s’està imposant –amb la complicitat d’una part dels sistemes sanitaris– una mentalidad farmacocèntrica, una variant del pensament màgic que promet una supersalut comprada a base de suplements, tractaments vitalicis i d’altres opcions, generalment força cares. Aquest farmacocentrisme s’ha convertit ja, als Estats Units, en la quarta causa de mort. Estem construint una societat medicalitzada on la menopausa, la timidesa, la calvície, la inquietud infantil o el rubor seran transformats en malalties o desviacions que cal curar amb fàrmacs i tractaments? Quan hi penso, em ve al cap el personatge del Dr. Mackee (William Hurt), a la pel.lícula El doctor, que, després d’experimentar amb incomoditat la condició de pacient del seu hospital, acaba recomanant als seus estudiants: “doctors, heu dedicat molt de temps a aprendre els noms científics de les malalties dels vostres pacients. Ara aprendreu una cosa més senzilla: que els pacients tenen nom. “
Publicat a SEGRE el 18 de desembre de 2017
Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.
Be First to Comment