Skip to content

El Marraco i altres tòtems de Lleida

 

Español: Lo Marraco de Lleida
Español: Lo Marraco de Lleida (Photo credit: Wikipedia)

Fins i tot el Marraco, l’animal totèmic de la ciutat, redissenyat  el 1907 i construït sobre el xassís d’una carrossa funerària, va perdre la seua encarnadura de guix, el dia que l’estrenaven, enmig d’una tronada bestial. L’any 1957, es va construir un nou Marraco motoritzat i uns anys més tard, en la riuada de 1982, li va anar d’un pam de no fugir riu avall, com un nou Leviatan. Sens dubte, aquest és el nostre personatge més singular i constitueix una bona mostra de la qualitat intermitent, fràgil i sotmesa a tota mena d’incidències dels nostres símbols.

Sovint, ens fa denteta la continuïtat d’associacions i iniciatives en d’altres indrets de Catalunya i pensem que potser sí que som gent de bursada, de cops de sang, mancada d’una perdurabilitat que la història no ens ha facilitat mai. Si fóssim fatalistes, ens sabria greu la quasi-desaparició del nostre passat històric i de la memòria de la nostra gent. Com que no en som, sempre ens podem demanar qui és que es pot permetre el luxe d’haver tingut un somni d’emperadors, reis i fets d’armes escruixidors i deixar que es volatilitzi, mentre ens freguem els ulls i ens empassem unes cireres garrofals d’aquelles que, segons Morera i Galícia, us deixen l’enyorança d'”haver banquetejat amb les sultanes”; o uns préssecs que, per a Josep Carner Ribalta, tenen el tacte sedós de “l’avellutament de pell de dona”. Sort en tenim d’un poeta com Màrius Torres, capaç d’equilibrar aquesta forta tirada dionisíaca dels nostres poetes i descriure una casa dolça “com un codony madur”, sense pensar a menjar-se-la.

Share Button
Published inOPINIÓ

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: