Skip to content

El kalàixhnikov

bandera Moçambic amb kalàixnhikovBandera de Moçambic, que incorpora un  Kalàixhnikov

 

L’any 1941, en plena guerra, el general Júkov  el va destinar a Leningrad (Sant Petersburg) per millorar els tancs en ús amb els seus invents . Va  dirigir  un tanc contra els nazis  fins que va ser ferit per una bomba. A l’hospital va començar a pensar en un nou fusell tenint presents les queixes dels seus companys sobre les antiquades carrabines soviètiques. En sortir de l’hospital el 1942,  va començar a treballar  en el disseny d’un nou fusell, fins que els seus superiors el van traslladar a Moscou per treballar amb més recursos.

El 1944 Mikhaïl ja tenia acabada una carrabina de foc ràpid, però ell en va continuar perfeccionant el disseny, mentre l’exèrcit el provava. El 1947 el seu disseny final fou l’AK-47, que es va convertir en el fusell estàndard de les Forces Armades Soviètiques.  En reconeixement a la seva aportació, totalment revolucionària per a l’època, li va ser concedit el Premi Stalin de primera classe.

Va arribar a ser dissenyador general d’armes, però cap dels altres invents seus va tenir la transcendència de l’AK-47, el fusell d’assalt que s’ha convertit en l’arma simple i sòlida utilitzada per multitud de moviments armats, sobretot pels més pobres, i que es continua utilitzant en conflictes armats, sobretot perquè una gran part de les unitats existents són produïdes en estats que no reconeixen cap mena de copyright ni de control sobre l’armament. És l’únic fusell d’assalt que apareix en banderes o escuts  nacionals (Moçambic, Zimbaue, Timor Oriental) i en la de l’organització  xiïta Hesbol·là.

LAK47 és famós per la seva gran fiabilitat; suporta condicions atmosfèriques desfavorables i  continua disparant tot i ser llançada al fang, submergida en aigua i atropellada por una camioneta. L’arma té un retrocés limitat i això  permet a un tirador mitjà arribar a un blanc que estigui a 400 metres de distància.El seu carregador corbat, que li confereix una major capacitat en un espai menor, és també un signe distintiu d’aquest fusell d’assalt.

Semblava que el kalàixhnikov estava a punt de desaparèixer, però el nom del seu creador ha reaparegut associat al d’un consorci que promourà un programa de rearmament massiu a Rússia. Podeu saber-ne més coses llegint el post del blog de G. Moréas a Le Monde.

 

http://moreas.blog.lemonde.fr/2013/12/26/kalachnikov-geopolitique-au-bout-du-canon/

Share Button
Published inOPINIÓPOLÍTICA

Be First to Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Follow Me
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: